Michelin
Organització Industrial, Primera Part, Prof. Joan Calzada
Cas d’estudi: Michelin II- The treatment of rebates
Autor: Massimo Motta, Universitat Pompeu Fabra
Referència del cas: Motta, M. (2009), “Michelin II – The treatment of rebates”, en Bruce Lyons, Cases in European Competition Policy: The Economic Analysis. Cambridge University Press.
Aquesta fitxaserveix per resumir i reforçar els principals conceptes del cas debatuts a classe. Desprès de llegir el cas detingudament i de analitzar-lo conjuntament ara podeu respondre a les següents preguntes. Recordeu que a l’examen final hi haurà una pregunta semblant a la de les fitxes dels dos casos d’estudi.
Heu de respondre a les preguntes utilitzant només l’espai disponible.
L’entrega de la fitxa ésvoluntària pels alumnes d’avaluació continua. Teniu temps fins el dimecres 26 de Març.
1. Exposició del cas: Explica de forma general la temàtica del cas d’estudi. Quin és el tipus de comportament anticompetitiu de Michelin que s’analitza? Quina és la institució que examina el cas? Quina resolució es va adoptar? Quins arguments es van utilitzar?
La Comissió Europea és la institució que s’encarregadel cas i analitza que l’empresa Michelin fa determinats descomptes abusant de la seva posició dominant en el mercat francès del pneumàtics, tant nous com a restaurats, dels vehicles pesats. Per aquesta pràctica, li va imposar a Michelin una multa de 19,76 milions d’€. Tot això va ser ratificat pel Tribunal de Primera Instància.
Els arguments de la Comissió no tenen caràcter econòmic o no estangaire motivats. Es va fer una interpretació massa rígida de la idea de domini de mercat, per què no hi ha evidències de que s’exclogui als rivals, no es presta atenció a la reducció de la quota de mercat de Michelin, i es parla de que els comercials han de rebre una tractament just.
Per primer cop es castiga a una empresa dominant per utilitzar descomptes per quantitat, una pràctica fins aquestmoment tolerada pels tribunals, ja que segons argumenten, els descompten s’apliquen sobre el volum total de negocis i considera que són abusius per què no es justifica l’estalvi en costos.
La Comissió considera que Michelin té a aquests mercats una quota superior al 50% però, en canvi no té en compte que aquesta segons passa el temps va disminuint, es una companyia forta gràcies al seu lideratgetecnològic i l’experiència. També té bona reputació i una política comercial forta que queda demostrada pel lideratge al canal de distribució a aquest país on disposa establiments propis i acords amb un grup nombrós d’establiments particulars gràcies al Michelin Club des Amis.
2. Caracterització del mercat: Explica les característiques econòmiques del mercat analitzat. Quins són els productes queés venen? Quin és el mercat geogràfic i quin és el mercat rellevant? Quines empreses actuen en el mercat? Quin tipus de interaccions hi ha entre empreses? Quins efectes tenen aquestes interaccions?
En el mercat analitzat es venen tot tipus de neumàtics, però el mercat rellevant que s’analitza és el de neumàtics, nous i restaurats, de vehicles pesats. El mercat geogràfic que s’analitza és Françaja que és on es portaven a terme els descomptes proporcionats per Michelin, la qual cosa feia que es veiés afectat la resta del món ja que aquesta pràctica desincentivava les importacions.
Són tres els agents econòmics que intervenen en el mercat, les empreses que fabriquen neumàtics, les empreses que els distribueixen i els consumidors finals.
Les empreses que distribueixen els neumàtics estanmolt controlades per Michelin, tot i que no tenen contracte d’exclusivitat amb la marca, per el prestigi i la reputació que té aquesta es veuen obligats a disposar dels seus neumàtics ja que són reclamats per molts dels seus clients. Michelin feia servir diferents pràctiques comercials amb els distribuïdors dels seus neumàtics, com descomptes comercials o servei de punts, que feia augmentar la...
Regístrate para leer el documento completo.