microbiologia

Microbiologia (IEC): Branca de la biologia que estudia els microorganismes.
Microorganisme (IEC): Organisme que no pot ser observat si no és amb l’ajut d’un
microscopi.
Quan parlem de microorganismes, però, fem incloure dins d’aquest concepte éssers
ben diversos, que poden tenir morfologies, fisiologies i dimensions molt diferents. Els
classifiquem d’entrada en quatre grans grups :
1.Bacteris. Són organismes procariotes unicel·lulars, o sigui, amb una estructura
relativament simple. Les seves dimensions oscil·len entre 1 i 100 μm. La paret
cel·lular que els envolta és força complexa i pot presentar dues formes
bàsiques: la paret dels gramnegatius, amb una capa de peptidoglicà gruixuda; o
la dels grampositius, amb una capa de peptidoglicà prima. Alguns bacteris
(micoplasmes)són capaços de sobreviure sense paret cel·lular, com a paràsits
intracel·lulars estrictes o en un ambient hipertònic. L’organisme humà està
habitat per milers d’espècies bacterianes diferents. També trobem bacteris
ambientals, a l’aigua, a l’aire, al menjar…Alguns són relativament avirulents,
mentre que d’altres són capaços de provocar malalties potencialment letals.
2. Virus. Partículesinfeccioses de menor mida, amb un diàmetre entre 18 i 300
nm. N’existeixen més de 40 gèneres que provoquen malalties en humans.
Tenen com a material genètic ADN o ARN, i també les proteïnes necessàries per
a l’inici de la seva replicació i patogènesi. Es troben envoltats d’una capa de
proteïnes que pot estar o no associada a una capa membranosa de tipus lipídic,
l’embolcall. Són veritables paràsits,ja que per a reproduir-se els cal l’existència
de cèl·lules hoste.
3. Fongs. Són organismeseucariotes, amb un nucli ben definit; per tant, la seva
estructura cel·lular és complexa. A la natura es troben fongs unicel·lulars
(llevats) capaços de replicar-se de forma asexual, i fongs filamentosos
pluricel·lulars, capaços de reproduir-se tant sexualment com de forma asexual.
4. Paràsits. Sónels microorganismes amb major grau de complexitat. Tots ells són
eucariotes, alguns unicel·lulars i d’altres pluricel·lulars. N’hi ha de dimensions
microscòpiques (1-2 μm de diàmetre), però també n’hi ha que arriben a fer
metres de llargada, com alguns cestodes. Els seus cicles de vida són complexos;
alguns requereixen una relació permanent amb humans; d’altres tenen
diverses fases dedesenvolupament i requereixen més d’un hoste.

Els àmbits d’actuació de la microbiologia són múltiples i diversos, però els podem
agrupar també en tres grans àmbits de treball i d’aplicació:
a) Control de microorganismes perjudicials: medicina, veterinària, ambiental,
alimentació…
b) Cutiu i selecció dels microorganismes beneficiosos: fermentació alcohòlica, pa,
formatge, antibiòtics, enginyeriagenètica…
c) Conèixer, respectar i no interferir en la natura (cicle de la natura).
Microbiologia clínica. Malalties microbianes
Una de les raons més importants de l’estudi dels microorganismes és conèixer les
malalties que provoquen i les diferents formes de controlar aquestes malalties. La
relació entre molts microorganismes i les malalties no és senzilla. Tal com hi ha
microorganismes quehabitualment provoquen malalties, d’altres rarament ho fan.
Pot succeir que un microorganisme concret provoqui l’aparició de moltes
manifestacions clíniques de malaltia ; per exemple, Staphilococcus aureus pot provocar
endocarditis, pneumònia, infecció de ferida, intoxicació alimentària, etc. Pot succeir
també que diversos microorganismes puguin provocar la mateixa malaltia ; per
exemple, lameningitis, que pot tenir origen víric, bacterià fúngic o parasitari.
Les infeccions poden produir-se a través de diferents fonts :

Exògenes. La malaltia apareix quan l’individu està exposat als microorganismes
provinents de l’exterior.

Endògenes. La malaltia està causada per microorganismes presents a la flora
microbiana pròpia.
La interacció entre un microorganisme i l’ésser humà és...