Microsatèl·Lits

Una de les aplicacions de l’aïllament i identificació de microsatèl·lits són les probes de paternitat. Aquestes es basen en comparar els al·lels segons la llargada d’un microsatèl·lit dels fills ambels dels suposats pares. Aquí tenim un exemple on C1, C2, C3 i C4 són els fills de M (mare) i F (pare) on es pot veure que C2, C3 i C4 tenen un al·lel procedent de M i un altre procedent de F. Encanvi a C1 l’al·lel que no ve de la mare no coincideix amb F.
Algú podria pensar si per estadística pot haver un F amb el qual coincideixin els al·lels però no sigui el pare biològic. Si per exemplemirem només un microsatèl·lit la probabilitat de trobar algú amb la mateixa llargada és d’un 8%. Per aquest motiu en aquest tipus de probes no només es mira un microsatèl·lit sinó 10 o 12. Llavors hi hauna probabilitat de més del 99.9% d’estar segurs que és o no el pare. En el cas què en una d’aquestes probes no tots els microsatèl·lits coincideixin existeixen tests estadístics per decidir siaquests casos són fruit de mutacions o que realment no és el pare.
Aquestes probes no només serveixen per determinar si el fill és teu o no. També serveixen per establir lligams genealògics. Si perexemple coneixem el genotip de la mare i d’un número suficient de fills podem predir el del pare, o al revés.
El DNA mitocondrial i el DNA del cromosoma Y ajuden a aquest tipus de proves. Per exemple siper exemple el pare no està disponible podem extreure DNA del cromosoma Y de qualsevol home emparentat via paterna i fer la proba igualment. En estudis històrics de llinatge s’han utilitzat aquesttipus de DNA per establir dinasties. Per exemple, en la identificació de les mòmies de l´última dinastia de Tsars de Rússia. Per comprovar que realment eren de la famlia real, es va extreure ADNmitocondrial dels ossos de les restes que es creien que eren d’Alaxandra i dels seus fills. Es va comparar amb el DNA del príncep Felip d’Anglaterra descendent directe de la Reina Victoria. L’anàlisi va...