Microsoft Office Word

 Estils

El anys 50 sorgeixen dos nous estils de jazz, més evolucionats, que proposa una profunda renovació del gènere, explorant noves icomplexes harmonies, augmentant el tempo, i basant-se en ràpides i virtuoses improvisacions, molt més lliures. És l'estil bebop. Els seus màxims representants són el saxofonista Charlie Parker i eltrompetista Dizzy Gillespie. Molts músics de jazz van fugir de l'explosivitat del bebop. Van buscar un ritme més lent i van preferir una melodia poc accentuada i sonoritats més plàcides. Aquest estil,que es diu cool jazz, posseeix el lirisme i l'emotivitat de la part més sensual de la música jazz. Un dels màxims exponents és Miles Davis.


Els anys 60 estil jazzístic més radical quant a canvisharmònics i improvisación.Está generalment acceptat per la crítica que, al marge dels antecedents ja citats, el free jazz pren carta de naturalesa a 1960, amb la publicació del disc homònim d'OrnetteColeman i el seu doble quartet, que suposa una revolució estilística en el jazz, però «no només això, sinó una posada en crisi, una relectura i una superació virtual de tot el que havia estat el jazz,qüestionant els fonaments socioculturals tant com el seu desenvolupament històric ». encapçalar aquest moviment revolucionari grans instrumentistes entre els quals destaquen el saxofonista OrnetteColeman i el pianista i compositor Cecil Tayor.


Els anys 70 emmarcat inicialment dins d'un corrent més àmplia, el rock progressiu, conformar el seu propi llenguatge i va desenvolupar diverseslínies de característiques ben definides. Els principals grups van radicar als Estats Units, però els orígens del gènere es van plantejar a Anglaterra, a partir de1963, 1 i més tard trobem exemples delmateix en altres països, incloses Espanya i Llatinoamèrica. Les bandes pioneres van aparèixer a Estats Units. El 1967, Al Kooper va formar la que seria la més important d'aquestes, Blood, Sweat &...