Mierdatextohola1231231234535435456345645645
Páginas: 3 (545 palabras)
Publicado: 10 de diciembre de 2012
El domini de la Geografia
La geografia de la segona meitat del s.XX ençà
La ruptura amb els enfocaments clàssics
• Geografia teorètico-quatitativa
– Fonamentada en la filosofia neopositivista:la Geografia ha d’utilitzar el mètode “científic” – Friedrich Schaefer (1904 – 1953): “L’excepcionalisme en Geografia” – Redescoberta dels antecendents: Johann Heinrich von Thünen ( 1780 – 1850) iWalter Christaller (1893 – 1969)
La consolidació de la Geografia Teorètico-quatitativa
• William Bunge (1929): “Theoretical Geography” (1962). Necessitat que la Geografia sigui capaç de ferteories i lleis • David Harvey (1935): “Explanation en Geography” (1969)
Balança de la Geografia Teorètico Quantitativa
• Aporta:
– – – – Tasca orientada a la planificació Consolidació d’una geografiaprofessional Obertura a diversitat de temes Generació de models, teories i lleis
• “Oblida”:
– L’interès per l’anàlisi històrica – El treball de camp – Reflexió sobre els grans problemes quecausaven les diferències dins de les societats humanes
Les Geografies Socials
• La Geografia Radical • La Geografia Humanística
La Geografia Radical
• L’espai com a producte social • Preocupacióper revisar el funcionament dels grans sistemes econòmics i polítics • Incorpora la Macroeconomia i les Relacions Internacionals en la Geografia • David Harvey, William Bunge, Yves Lacoste (1929) oMilton Santos (19262001) en són alguns exponents
LACOSTE, Y., La geografía, una arma para la guerra, Anagrama, Barcelona, 1977, pp.12-13 i 119-121 La guerra del Vietnam ofereix nombroses proves deque la geografia serveix per a fer la guerra de la manera més total i generalitzada. Un dels exemples més coneguts i més dramàtics ha estat l’aplicació, el 1965, 1966, 1967 i sobretot el 1972, d’unsistemàtic pla de destrucció de la xarxa de dics que protegeixen les planures extremadament poblades del Vietnam del Nord: creuades per rius tumultuosos, de terribles crescudes, que corren, no per...
La geografia de la segona meitat del s.XX ençà
La ruptura amb els enfocaments clàssics
• Geografia teorètico-quatitativa
– Fonamentada en la filosofia neopositivista:la Geografia ha d’utilitzar el mètode “científic” – Friedrich Schaefer (1904 – 1953): “L’excepcionalisme en Geografia” – Redescoberta dels antecendents: Johann Heinrich von Thünen ( 1780 – 1850) iWalter Christaller (1893 – 1969)
La consolidació de la Geografia Teorètico-quatitativa
• William Bunge (1929): “Theoretical Geography” (1962). Necessitat que la Geografia sigui capaç de ferteories i lleis • David Harvey (1935): “Explanation en Geography” (1969)
Balança de la Geografia Teorètico Quantitativa
• Aporta:
– – – – Tasca orientada a la planificació Consolidació d’una geografiaprofessional Obertura a diversitat de temes Generació de models, teories i lleis
• “Oblida”:
– L’interès per l’anàlisi històrica – El treball de camp – Reflexió sobre els grans problemes quecausaven les diferències dins de les societats humanes
Les Geografies Socials
• La Geografia Radical • La Geografia Humanística
La Geografia Radical
• L’espai com a producte social • Preocupacióper revisar el funcionament dels grans sistemes econòmics i polítics • Incorpora la Macroeconomia i les Relacions Internacionals en la Geografia • David Harvey, William Bunge, Yves Lacoste (1929) oMilton Santos (19262001) en són alguns exponents
LACOSTE, Y., La geografía, una arma para la guerra, Anagrama, Barcelona, 1977, pp.12-13 i 119-121 La guerra del Vietnam ofereix nombroses proves deque la geografia serveix per a fer la guerra de la manera més total i generalitzada. Un dels exemples més coneguts i més dramàtics ha estat l’aplicació, el 1965, 1966, 1967 i sobretot el 1972, d’unsistemàtic pla de destrucció de la xarxa de dics que protegeixen les planures extremadament poblades del Vietnam del Nord: creuades per rius tumultuosos, de terribles crescudes, que corren, no per...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.