Mierle Laderman Ukeles








ÍNDEX


Context

Biografia

Moviment feminista
Obres relacionades amb el moviment feminista:
· Manifesto
· Maintenace Art

Art mediambiental
Obres relacionades amb l’art mediambiental:
· Touch Sanitation
· Flow City

Conclusions

Bibliografia i web





Context

L'activisme ha tingut molta importància en l'art en aquestes tres últimes dècades (setanta,vuitanta, noranta) i al seu esforç per permeabilitzar la barrera que separa el món de cada dia i la producció de masses amb l'esfera del món quotidià, el que ha permès impregnar l'obra del que passa al seu voltant, dotant de significat i contingut. La majoria de les accions activistes consisteixen en treballs públicament visibles, generalment en l'espai urbà, normalment temporals, i que emprenmitjans de reproducció massiva com ara la fotografia. L'activisme és la via de treball no institucional més radical dins del paisatge cultural, el plantejament consisteix a treballar amb una audiència més àmplia, i amb una actitud crítica cap als problemes actuals.

Nina Feishin a la introducció del llibre But is it Art? The spirit of art as activism, empra el terme “art activista” i el defineix comun híbrid del món de l'art i del món de l'activisme polític i l'organització comunitària', l'objectiu és incitar o efectuar un determinat canvi social. L’art activista desenvolupa una activitat social positiva en la que conflueixen els impulsos artístics, polítics i tecnològic d’aquests últims 30 anys. L’art activista és un procés més que un objecte o producte: els artistes activistes no adoptensimples estratègies estètiques d’inclusió o democràtiques, ni abracen un sistema polític o social en una crítica de la representació dins dels marcs del món de l’art, sinó que, impulsats per la creença en el potencial polític i popular de l’art, han creat una forma cultural que adapta i activa els elements de cada una d’aquestes pràctiques estètiques crítiques, unint-les orgànicament amb elementsd’activisme i organització comunitària. Al introduir-nos en els mass-media, els artistes assumeixen papers de periodistes a contracorrent, organitzadors, educadors, moderadors de debats, activistes utòpics, topògrafs culturals i interlocutors.

L’autoconscient ús de l’espai és clar: la pràctica activista s’apropia dels emplaçaments urbans i de les seves tècniques de publicitat urbana; té lloc enemplaçaments públics claus més que dins del context del món de l’art. L’ús dels espais com el carrer és inevitable si l’artista busca aproximar-se al gran públic, incloent així els mitjans de comunicació i la cultura de masses.
Les seves formes més corrents d’actuar són les que fomenten la participació de la comunitat i del públic: accions temporals o les activitats basades en performances,esdeveniments dels mass-media, exposicions i instal·lacions; cal recordar en aquest sentit les “sonades” accions pels carrers de col·lectius com ACT UP, WAC o Guerrilla Girls, com a resposta del món de l’art davant dels actacs polítics conservadors cap a les minories ètniques, de dones i homosexuals.

Aquestes accions activistes han tractat, i tracten d’influir en el món artístic, en pràctiquesgovernamentals o en ambdues coses alhora tenint sempre present que el seu compromís és amb la societat i no amb l’art. El seu treball ha estat principalment de col·laboració, com a grups de pressió solapant en moltes ocasions amb campanes publicitàries.
Per Feishin, l'activisme artístic suposa la culminació de l'impuls democràtic, en tenir com a objectiu donar veu i visibilitat al que no té dret, iconnectar l'art amb una audiència més gran. Això s'ha posat de manifest a través de tot tipus de propostes de col·laboració o comunitàries, que mostren una preocupació pels drets civils i els drets dels sindicats. Només cal citar com a exemples els treballs de Group Material en barris novaiorquesos o els dels artistes canadencs Carol Comte i Karl Beveridge en el món del treball i els conflictes...