Migracions Internacionals S.Xix
Páginas: 2 (334 palabras)
Publicado: 13 de enero de 2013
MIGRACIONS INTERNACIONALS S.XIX
En general, podem dir que des de la revolució industrial fins la Primera Guerra Mundial hi hagué, per primera vegada migracions intercontinentals massives. Enaquest sentit els països d’origen eren europeus, en busca del Nou Món (Amèrica). No obstant se diferencien dos períodes, en els qual la renta dels habitants dels països d’origen influïa directament en lataxa d’emigració-
De 1820 fins 1880, els països amb un major nombre d'emigrants van ser Gran Bretanya, Irlanda, Noruega i Suècia, en l'anomenada Vella Emigració. Principalment era unamigració definitiva, composta per famílies senceres amb tradició artesanal. El seu destí principal fou EEUU , junt a Canadà i Argentina. Estaven motivats tant per la millora en els transport i lescomunicacions, com per l'oportunitat de maximitzar beneficis, a causa de l'oferta de terres i recursos naturals abundants i la poca mà d'obra a Amèrica.
De 1880 a 1913, Itàlia, Espanya i Portugal, junt alspaïsos de l'Est foren els majors emissors d'immigrants al Nou Món, en un període anomenat Nova Emigració. Aquests països en l'etapa anterior tenien una renta molt baixa, però a mesura que estaaugmentava i les millores de transport s’incrementaren igualaren l'emigració dels països anteriors. Encara que EEUU continuà sent un receptor gran d'immigrants, el flux migratori fou més intens a AmèricaLlatina (Brasil, Argentina, principalment). En contra de l'anterior, eren migracions amb retorn, principalment solitàries i masculines. Al mateix temps la qualificació dels immigrants era baixa (jornalerso agricultors). El seu objectiu no era assentar-se de manera definitiva com en el període anterior, sinó que era augmentar els ingressos familiars per mitjà de remeses. Un factor molt rellevant foula gran diferència salarial entre el Vell i Nou Món, així com unes condicions econòmiques més prosperes.
Hi ha que destacar que el període de 1870 a 1913 fou el més intens. Les millores en els...
En general, podem dir que des de la revolució industrial fins la Primera Guerra Mundial hi hagué, per primera vegada migracions intercontinentals massives. Enaquest sentit els països d’origen eren europeus, en busca del Nou Món (Amèrica). No obstant se diferencien dos períodes, en els qual la renta dels habitants dels països d’origen influïa directament en lataxa d’emigració-
De 1820 fins 1880, els països amb un major nombre d'emigrants van ser Gran Bretanya, Irlanda, Noruega i Suècia, en l'anomenada Vella Emigració. Principalment era unamigració definitiva, composta per famílies senceres amb tradició artesanal. El seu destí principal fou EEUU , junt a Canadà i Argentina. Estaven motivats tant per la millora en els transport i lescomunicacions, com per l'oportunitat de maximitzar beneficis, a causa de l'oferta de terres i recursos naturals abundants i la poca mà d'obra a Amèrica.
De 1880 a 1913, Itàlia, Espanya i Portugal, junt alspaïsos de l'Est foren els majors emissors d'immigrants al Nou Món, en un període anomenat Nova Emigració. Aquests països en l'etapa anterior tenien una renta molt baixa, però a mesura que estaaugmentava i les millores de transport s’incrementaren igualaren l'emigració dels països anteriors. Encara que EEUU continuà sent un receptor gran d'immigrants, el flux migratori fou més intens a AmèricaLlatina (Brasil, Argentina, principalment). En contra de l'anterior, eren migracions amb retorn, principalment solitàries i masculines. Al mateix temps la qualificació dels immigrants era baixa (jornalerso agricultors). El seu objectiu no era assentar-se de manera definitiva com en el període anterior, sinó que era augmentar els ingressos familiars per mitjà de remeses. Un factor molt rellevant foula gran diferència salarial entre el Vell i Nou Món, així com unes condicions econòmiques més prosperes.
Hi ha que destacar que el període de 1870 a 1913 fou el més intens. Les millores en els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.