Miguel Primo de Rivera

Les causes del cop d’estat de Primo de Rivera

Miguel Primo de Rivera va ser un militar que va exercí una dictadura a Espanya, coneguda com a Dictadura de Primo de Rivera des de 1923 fins al 1930, a més va ser 3r màrques d’Estella i 7è de Sobremonte, i president del Govern Espanyol (1923-1930).

Les causes que van fer que Primo de Rivera dugués a terme un cop d’estat, es poden dividir endos: les d’un ordre intern espanyol i unes altres d’ordre internacional. La segona deguda a la Gran Guerra que es va estendre pels països del sud i l’est d’Europa, va haver una gran onada de descrèdit en el sistema parlamentari, que s’identificava amb la corrupció política i l’egoisme econòmic que havia portat a Europa a aquella guerra.
Entre les causes d’ordre intern espanyol es pot destacar laprofunda crisi que havia afectat l’estat de la Restauració. Tot i que a Madrid hi havia uns quants generals que conspiraven per provocar un alçament militar, al final va ser el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, qui a la matinada del 12 al 13 de setembre de 1923 va aconseguir el ràpid beneplàcit d’Alfons XIII i la majoria del suport de l’exèrcit.
Durant molt de temps el generalPrimo de Rivera s’havia estat reunint amb membres importants de les classes altes catalanes per convenç-se’ls de la importància d’un cop d’estat que fes patir la política, assegurés la pau social i retornés la confiança al conjunt de la ciutadania per poder modernitzar el país, molta gent va rebre la proposta amb gran satisfacció, ja que prometia respectar l’obra del catalanisme. Aleshores Primo deRivera va anunciar que la seva actuació només duraria tres mesos, passat aquest temps tornaria els poders civils.
El nou dictador va anunciar, mitjançant un manifest amb pretensions regeneracionistes, la seva ferma voluntat d’acabar amb la pràctica caciquista i de posar fi a la corrupció política, la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional. Primo de Rivera va declarar la sevavoluntat d’alliberar a Espanya dels polítics professionals que deshonraven a la pàtria. També va arremetre contra els separatismes i els comunistes i va convidar als “homes de bona fe” a integrar-se en el sotmetent, la milícia dels empresaris catalans contra els obrers.



Però, tot i aquest missatge populista de promeses regeneracionistes, la realitat és que el veritable objectiu que perseguienels agents socials que van recolzar la sortida dictatorial era evitar que el sistema polític parlamentari espanyol acabés democratitzant-se. I és que en el moment en el qual Primo de Rivera va alçar-se contra el sistema de la Restauració, el govern de concentració nacional de García Prieto pretenia iniciar un procés de reforma de la Constitució de 1876 que hauria suposat capgirar la llei electoral,el sistema de torn de partits i les relacions laborals, a més de limitar el poder del qual gaudia el monarca. A més, també va ser un fet decisiu el desig d’evitar que les Corts exigissin responsabilitats pel desastre neocolonial a Annual.
Alfons XIII va ser còmplice de la instauració de la dictadura perquè va ser ell qui va nomenar a Primo de Rivera cap del directori militar que clausurava elrègim constitucional de 1876. Mitjançant el cop d’Estat les capes socials dominants pretenien perpetuar el sistema de 1876 i l’ordre social establert. Era una maniobra per fer front a les organitzacions obreres que s’havien convertit en una autèntica amenaça per a les classes dominats. Ara, en un sistema dictatorial es podria maniobrar per integrar-les en el si del sistema (UGT) o reprimir-lesdurament (CNT).
D’altra banda, s’assegurava la protecció dels interessos de l’oligarquia agrària i financera amb el suport de l’exèrcit. El cop contra el sistema restauracionista va suposar el fracàs del traspàs de poder des de l’oligarquia cap a les noves capes socials després de la crisi del sistema caciquista. S’havia d’evitar que les noves forces polítiques es fessin amb el poder del país. El...