Miguel
1. Etapa de formació (finals del segle XIX – 1920)
Històries de nens
Estudis longitudinals de metodologia poc precisa
2. Etapa d ‘ establiment (1920 – 1950)
Sorgiment de lesgrans “escoles psicològiques” : escola de Ginebra , escola soviètica , psicoanàlisi , etc
Confecció d ‘ escales infantils de mesura (Binet , Terman , etc ... )
3. Etapa d’ expansió (1950 - ...)Consolidació de l ‘ objecte d ‘ estudi
Ampliació de l ‘ objecte d ‘ estudi
Millora metodològica
La psicologia del cicle vital ( PCV ) estudia els canvis que tenen lloc en l ‘ ésser humà durant totala seva vida, és a dir , des de la concepció fins a la mort.
Estudia l ‘ ésser humà des d ‘ una doble vessant :
Edat : infància , adolescència , joventut , edat adulta i senectut.
Aspecte de laconducta : motriu , intel·lectual , afectiu , social , ...
AREES DESENVOLUPAMENT
ETAPA
INFANCIA
ADOLESCENCIA
.........
SENECTUD
MOTRIU
AFECTIU
SOCIAL
Factorsdesenvolupament :
Hereditaris : codi genètic que fixa les potencialitats i els límits tant per l ‘ individu com per l ‘ espècie ( destacar concepte de plasticitat
Ambientals : suma total d ‘estímuls que rep l ‘ individu des de que neix fins que mor
Aquets factors interacuan mútuament :
Exemple : Nen limitat però amb factors ambientals positius es desenvoluparà al màxim comparat amb unaltre amb molta capacitat però sense estímuls
Plasticitat : la genètica s’ adapta a l ‘entorn. Tenim capacitat per expressar però la llengua ve determinada per l’ entorn.
Els factors ambientals vanagafant pes amb l ‘edat.
Variables diferenciadores de macro a micro :
Generacionals: circumstàncies històric – culturals
Socials: entorn social proper
Personals: experiències
Interacció herència– ambient, posicions:
Innatistes : només tenen en compte l ‘ herència
Ambientalistes
Interaccionista : barreja de les dues anteriors
Intervenció primària : al néixer si estàs en situació de...
Regístrate para leer el documento completo.