Mill

Mill és un gran defensor de la llibertat individual de cadascú sempre que aquesta llibertat no perjudiqui a la resta.
En aquest sentit Mill dóna total llibertat,legal i social, a cada individu, i la societat té la potestat de limitar aquesta llibertat per defensar-se ella mateixa i per defensar al resta dels individus (mitjançant laforça de la llei i la pressió de l’opinió pública).
Per tant, la concepció que té Mill de la llibertat individual, és aquella llibertat “total”, únicament delimitadaper allò que la societat creu just, i amb al meta d’arribar a la felicitat i el bé comú majoritari.
Jo compararia aquesta concepció de la llibertat amb la que tenienels estoics (dins la filosofia hel•lenística). Els estoics en el tema de la llibertat creien en l’existència d’un destí que marcava el futur (el que anomenen, determinismeestoic).
Segons aquest determinisme estoic existia una força per sobre de la voluntat dels homes que determinava el destí de cada persona. Per tant la llibertat decada home es veia anul•lada. Només existien dos possibilitats: o seguir el camí marcat per aquest determinisme o intentar enfrontar-s’hi i anar contra el destí. Els savis(utilitzant el logos intern) interpreten el que el destí els ha preparat i segueixen aquest camí, per contra, els necis (no logos) lluiten contra aquest destí i intenten“girar” al rebés de com el destí ha marcat, el resultat pels necis és nefast.
En comparació, Mill dóna a l’individu una llibertat d’acció, de pensament, de tot, sempreque no perjudiqui a la resta del grup (de al societat) i en canvi els estoics anul•laven tota possible llibertat de la persona al creure que el destí ve predeterminat.