Mill

JOHN STUART MILL: UN COMENTARI DE TEXT DE
SELECTIVITAT
“L'única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual
aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la
part que només l'afecta personalment, la seva independència és, per
descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu
esperit, l'individu és sobirà”.
John StuartMILL. Sobre la llibertat.
1. Fes un breu resum del text (entre 40 i 80 paraules). [1,5 punts]
El text fa referència al problema dels límits de la llibertat personal en el que afecta
a la relació entre l’individu i la vida pública i afirma que el límit de la meva llibertat
està en la llibertat dels altres. En temes que no afecten a ningú més que a ell
mateix, la llibertat individual ha deser absoluta, tant pel que fa al propi cos com
pel que es refereix al pensament i a les creences.
2. Explica breument què significa el que Mill anomena “demarcació de la
conducta” (màxim 40 paraules). [1,5 punts]
‘Demarcació’ significa posar límits o fronteres a la possibilitats d'alguna cosa. La
demarcació de la conducta, per tant, és la delimitació del procedir, la concreció delslímits del comportament.
3. Què fa que Mill es preocupi tant per la llibertat individual? [3 punts]
Contra el que de vegades es diu ‘fer coses útils’ o ‘buscar la màxima utilitat per al
màxim nombre’ no és de cap manera la finalitat de l’utilitarisme. La utilitat és
simplement el principal mitjà (instrument) tal d’aconseguir el que és veritablement
la finalitat utilitarista, que és lafelicitat o el benestar del màxim nombre.
L’utilitarisme és una ètica teleològica o conseqüencialista i com a tal distingeix
entre fins últims (la felicitat o benestar) i eines per tal d’arribar-hi (la realització
d’accions que maximitzin la felicitat).
Per a un utilitarista, la llibertat és en qualsevol cas una condició necessària de la
felicitat perquè una societat lliure augmenta ladiversitat i la creativitat i dóna més
varietat i més interès a la vida.
La llibertat individual, com la mateixa realització d’accions útils, fan la vida més rica
en el sentit de més capaç de promocionar la felicitat i, per tant, aquesta actitud o
tendència ha de ser promocionada. Però la societat a la qual aspira Mill no és la
d’una massa indiferenciada moguda per plaers grollers, sinó que estàfeta per
individualitats creatives, és a dir, lliures. A més, una regla fonamental de
l’utilitarisme diu ‘cadascú val per un i només per un’. Quan augmenta la felicitat de
cadascun dels membres de la societat, inevitablement tota la societat es fa més
feliç. www.alcoberro.info
Mill tenia com a mínim tres poderoses raons per tal de preocupar-se per la llibertat
individual. La primera ésuna raó biogràfica: de molt petit havia estat educat pel
seu pare James Mill i per l’amic d’aquest Jeremy Bentham per tal de ser un
utilitarista, quasi robotitzat i dedicat a la suma d’utilitats, menyspreant tot el que
no fos útil. No va tenir jocs infantils i va passar una adolescència trista fins que
amb divuit anys patí una greu depressió nerviosa de la qual només es guarídedicant-se a la lectura de poesia, com ell mateix explica a la seva autobiografia.
La llibertat individual és, doncs, una reivindicació personal: vista la seva peculiar
biografia, la llibertat personal inclou l’exigència d’un món en què els individus no
siguin víctimes de programes educatius brutals o de manipulacions de consciència.
Però, a més, hi ha una raó social i una raó moral per defensar lallibertat individual.
La societat britànica, a l’època de Mill (i també les societats democràtiques d’ara
mateix) tendeix a ser dominada per les classes mitjanes i per una burgesia que es
caracteritza per ser prudent, moralment i socialment conservadora i fins i tot
timorata. En canvi, la creativitat no neix la classe mitjana sinó de les individualitats
potents, capaces de fer...