mill


Stuart Mill


Autor que s’inscriu dintre la tradició empirista ( epistemologia), utilitarista ( ètica) i liberal ( política , economia).
Liberal reformista, s’allunya dels dogmes de liberalisme clàssic ( A. Smith, Ricardo) Defensa reforma del sistema capitalista de lliure mercat per tal de millorar les condicions de vida del proletariat. També va ser un defensor de drets civils: sufragiuniversal, dret de vot femení, etc.

Text 1: L’utilitarisme:

L’utilitarisme és una doctrina ètica derivada de l’ètica de Hume i de la d’Epicur . Es una ètica alternativa les ètiques teològiques o racionalistes. Vol ser l’ètica d’una nova societat laica.
L’utilitarisme estableix que les normes morals s’han de derivar del principi d’utilitat : Aquest principi afirma que una acció ésbona si està orientada a aconseguir el màxim de felicitat per al màxim nombre de gent. Els fundadors de l’escola utilitarista són Bentham i James Mill: per felicitat entenen plaer i absència de dolor (Epicur). Per determinar la bondat o maldat d’una acció S’ha de fer un “càlcul dels plaers i dolor” (càlcul felicitari).
Mill , en la seva obra, ampliarà el concepte de felicitat que van establirBentham . Ho fa amb elements diferents del pur plaer sensorial . Els plaer intel·lectuals, l’altruïsme són ingredients de la felicitat humana superiors als purament sensibles. La felicitat no és una mera qüestió quantitativa ( més plaer per la majoria) sinó també una qüestió qualitativa ( satisfaccions superiors, elevades, com el compliment del deure). Mill diu “Prefereixo un Sòcratesinsatisfet que un porc satisfet”
Al text es planteja dos qüestions:
1. Quines sancions (motius) porten a l’home a actuar conforme el principi d’utilitat.
2. Quina prova podem donar de que aquest principi és correcte.
1. Distinció entre principi i norma. Tots tenim clares les normes, no sempre els principis. Les normes semblen obligar directament, però no els principis. Perquè l’home s’ha desentir obligat a actuar segons el principi d’utilitat?.
Hi ha dos tipus de “sanció” (motius per actuar): a. externa : premis, càstigs). B. Interna: sentiment d’obligació moral. Aquest sentiment s’interpreta com un deure moral, i actua mitjançant el remordiment. L’experiència ens mostra que la majoria d’ésser humans posseïm un sentiment que es l’origen de l’acceptació del principi de utilitat.( semblant al sentiment d’humanitat de Hume). Aquest sentiment segurament no és innat, però si natural. Pot ser adquirits mitjançant l’educació, per no per això deixa de ser natural. Sobre una base innata, es poden anar associant altres components de la felicitat .
Conforme una societat va progressant, va inculcant als seus membres sentiment més “humanitaris” ( influència de Comte i la sevavisió del progrés de la societat) . Fins i tot es planteja Mill que, en una societat regida pel principi utilitarista, s’hauria ensenyar aquest sentiment com ho fa la religió, seguint l’exemple de Comte de “religió de la humanitat”.
2. Prova del principi d’utilitat. Perquè hem d’acceptar la doctrina de l’utilitarisme?
. El principi d’utilitat no es pot demostrar , no és pot provar en sentitestricte. Aquest principi ens diu quina és la finalitat última de les accions humanes (quins són els bens o coses desitjables en si mateixes per l’ésser humà) i d’aqui vol derivar el principis ètics, jurídics, econòmics . L’utilitarisme parteix del principi de que la felicitat (individual i col·lectiva) és un fi desitjable en si mateix , l’únic veritable fi de l’acció humana.
La prova que es donad’això no és una demostració racional. Parteix de la constatació ( o del supòsit) de que , efectivament, la felicitat és un bé per la gent, que la gent desitja la felicitat com a fi en si mateix. Aquesta premissa un punt de partida que s’ha d’acceptar ( és un fet constatable per l’experiència). Partint d’aquesta premissa bàsica, que es refereix a la felicitat individual, de l’agent, sembla...