Mill

JOHN STUART MILL

PRINCIPI D’UTILITAT O PRINCIPI DE LA MAJOR FELICITAT:
Principi d’utilitat -> Les accions són correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat. Són incorrectes quan tenen l’efecte contrari.
Ètica utilitarista -> a possibles decisions, triar la que contribueix a major felicitat. Allunyar-nos de la infelicitat (la felicitat perfecte és inassolible, però és unafinalitat vàlida). No és egoista, promou la felicitat, no de l’individu, sinó el del màxim nombre de persones. El que és capaç de preocupar-se del bé comú estima amb intensitat la vida. “comportat amb els altres com vulguis que ells es comportin amb tu” “Estima el proïsme com a tu mateix”
Felicitat -> Per felicitat entenem plaer, absència de dolor; per infelicitat el dolor i falta de plaer.existència amb pocs dolors, com més breus i ocasionals millor; plaers diversos i abundants i de la millor qualitat possible.
Vida satisfactòria -> Tranquil·litat (aguanta l’absència de plaers) i emoció (aguanta quantitats determinades de dolor).
Objectiu -> una societat on no es destriï el bé propi del bé comú, on no calguin sacrificis i no calgui renunciar a la felicitat individual.
Mètode -> Lleis iorganitzacions socials que harmonitzin la felicitat, els interessos de cada individu amb els interessos del conjunt. L’educació i opinió pública han d’establir a la ment dels individus una associació permanent entre la seva pròpia felicitat i el bé del conjunt. Així, l’impuls del bé general es convertirà en els motius habituals de l’acció i que els sentiments que fan aquest impuls ocupin un llocimportant en l’experiència de tothom.

PLAERS DE QUALITAT:
Plaers intel·lectuals (superiors als de sensació)-> imaginació i sentiments morals, intel·lectuals
Plaers de la sensació -> sensacions corporals.
Tothom que ha experimentat els dos tipus prefereix clarament els primers.
Després de l’egoisme, la causa d’una vida insatisfactòria és la carència de cultura intel·lectual. Una ment cultivadatroba motius d’interès a tots llocs (natura, art, poesia, història,...) La cultura és emocionant i contribueix a la tranquil·litat de la ment.

LA DIGNITAT HUMANA (dos factors):

Autodesenvolupament -> capacitat de créixer, conèixer i modificar les nostres opinions.
Individualitat -> individu lliure, sense coacció. Si la pressió de la societat sobre els individus és molt forta ens trobemdavant d’una coacció, no hi ha llibertat.
Quan algú oprimeix a un altre es degrada a sí mateix, s’acostuma a viure en un món de submissions i es perd el guany intel·lectual i social que significa la diversitat.
La felicitat implica com a primera condició la dignitat o autorespecte.
Diferència entre felicitat (gaudi solidari, som feliços quan la gent del nostre voltant també ho és) i acontentament(gaudi personal, no moral; consisteix en “estar bé”, propi d’individus que no han assolit l’autonomia moral; contents en la dissort, però no feliços).
Algú amb poca capacitat per gaudir tindrà més oportunitats de satisfer-les (acontentament). Contràriament, un individu ben dotat pensarà que qualsevol felicitat que pugui assolir serà imperfecte, però aprendrà a viure amb aquestes imperfeccions,sense envejar a l’individu que ni tan sols sap que existeixen. (Sócrates i un neci).
Feblesa de caràcter -> ens fa escollir plaers menys valuosos sabent que n’hi ha d’altres que ho són més. El gust per el que és noble s’ha de cultivar (en els joves planta que mor d’inanició).
Els homes perden les seves aspiracions quan perden els gustos intel·lectuals o no tenen temps per dedicar-s’hi. S’aficionena plaers inferiors perquè son els únics als que accedeixen o perquè són els únics per els que els hi queda capacitat de gaudir.

LA SANCIÓ ÚLTIMA DEL PRINCIPI D’UTILITAT. ELS SENTIMENTS MORALS:
Principi moral -> sentiment d’unitat amb el proïsme que ens porta a cercar la major felicitat per al major nombre possible (principi d’utilitat). Important l’educació que rebem.
Les lleis morals són...