mill

Mill és el més típic representant d'una manera de pensar anomenada Utilitarisme,el pare de la qual és, com ja hem mencionat abans, en Jeremy Bentham .
El criteri bàsic dels utilitaristes és el de cercar el màxim benestar per al major nombre d'individus, la felicitat general com a criteri i fi de la moralitat.
La finalitat de qualsevol acció és la felicitat . Ja que la felicitat no és unmitjà sinó una finalitat.
Una acció és bona si m’apropa a la felicitat i dolenta en la mesura que la impedeix.
La bondat o la maldat d'una acció no rau en els seus motius sinó en les seves conseqüències, no importa massa que hom actuï per egoisme o per altruisme, sempre i quan el resultat sigui socialment beneficiós per a la majoria. Per tant un acte ha de ser jutjat per les conseqüències queprodueix.
Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o malestar (plaer o dolor). Aquestes conseqüències s’han de mesurar tenint en conte tots aquells als quals l’acció ha afectat .
Per exemple, un ganivet no és en si mateix ni bo ni dolent: resultarà bo si em serveix per tallar el pa, i serà dolent si el faig servir per matar una persona. Per tant, es pot dir que allò dolent és allò que noem serveix per aconseguir la felicitat, i allò bo és allò útil per aconseguir-la.
Les coses, doncs, no són en si ni bones ni dolentes sinó que això depèn, en cada cas, dels resultats pràctics.
Mill deixa clar que l’utilitarisme no acepta com a bo nonomes allò que aport a felitat sinó que a més a més s’ha de poder establir com a norma universal.
Felicitat: entenem per felicitat plaer iabsència de dolor i és la única fi de la vida humana.
La part més valuosa de la felicitat és, precisament, el sentit de la pròpia dignitat. En aquest sentit és bàsica la distinció que va proposar Mill entre «felicitat» i «contentament»:
la felicitat suposa un gaudi solidari (només es pot arribar a ser plenament feliç quan es viu voltat de gent que també n’és; cap home no és una illa).
En canvi elcontentament és el gaudi purament personal; és «no moral». Consisteix en el pur «estar bé» que no és encara «viure bé»; pertany a individus que no han assolit encara l’autonomia moral.
Mill posa per damunt la felicitat col·lectiva a la felicitat individual i ens dirà que no es pot ser feliç en una societat que no ho és, ja que la felicitat individual sorgeix de la felicitat col·lectiva. Per això elsacrifici de l’individu en ares del bé comú és la més alta de les virtuts perquè és susceptible d’augmentar la suma total de la felicitat.
Naturalisme social. Visió orgànica de la relació entre l’individu i la societat. L’autèntica felicitat no pot ser solitària sinó solidària
Per tant ser feliç per a Mill significa viure en una societat organitzada.
Mill ens diu que en la recerca de lafelicitat juga un paper molt important l’educació dels individus i de la societat
L’educació pot millorar les persones en dos sentits:
a) Ensenyant-los a preferir aquells plaers que resulten més adequats (apropiats a la condició humana)
b) Ensenyant-los a tenir en compte els desitjos i interessos dels altres en les nostres eleccions
Crítica del costum i la tradició que posa obstacles al progrés.Per tant per a Mill que les coses sempre hagin estat d'una determinada manera no vol dir que ja estiguin bé així, ni que hagin de seguir essent forçosament així.

PLAERS : Es sinonim de benestar i absència de dolor i passa per assolir el desenvolupament del propi potencial individual i és més important la qualitat dels plaers que la quantitat. Per tant més quantitat de plaer no implicanecessàriament major felicitat
Quantitat: tot plaer és susceptible de mesura (quantum):
Intensitat (injecció d’heroïna/gelat de maduixa)
Duració (aprovar les PAU/menjar quan hi ha gana)
Proximitat (plaer inmediat/plaer ajornat)
Seguretat (plaer segur/plaer probable)
Des de un punt de vista qualitatiu existeixen plaers superiors (intel•lectuals) i plaers inferiors (corporals),
Aquells plaers...