Mill

J.S. MILL: UTILITARISME, Cap. 2

Al principi del capítol Mill presenta les bases del seu sistema ètic:
“El credo que accepta la Utilitat o Principi de la Major Felicitat com a fonament de la moral, sosté que les accions són justes en la proporció amb què tendeixen a promoure la felicitat; i injustes quan tendeixen a produir el contrari de la felicitat. S'entén per felicitat el plaer il'absència de dolor; per infelicitat, el dolor i l'absència de plaer. Per donar una visió clara del criteri moral que estableix aquesta teoria caldria dir molt més, particularment quines coses s'inclouen en les idees de dolor i plaer, i fins a quin punt és aquesta una qüestió oberta. Però aquestes explicacions suplementàries no afecten la teoria de la vida en què es recolza aquesta teoria de la moralitat: asaber, que el plaer i l'exempció de dolor són les úniques coses desitjables com a finalitats; i que totes les coses desitjables (que en la concepció utilitària són tan nombroses com en qualsevol altra), ho són o pel plaer inherent a elles mateixes, o com a mitjans per a la promoció del plaer i la prevenció del dolor”.

En aquest text Mill presenta els dos pilars del seu sistema ètic:
El principid’utilitat o de la màxima felicitat. És un principi normatiu, cosa que vol dir que ens diu com hem d’actuar si pretenem que la nostra acció sigui moralment correcta. I diu que “les accions són justes [o morals] en la proporció amb què tendeixen a promoure la felicitat [general]”.
La teoria del hedonisme, que diu que una cosa és bona o desitjable només pel plaer o el dolor; perquè és plaent ocondueix al plaer, o evita el dolor.
NOTA SOBRE L'HEDONISME. A primer cop d’ull l’hedonisme és sorprenent: diríem que el propi plaer és bo, però que no és l’única cosa bona. Hi ha coses que perseguim com a bones tot i que ens demanen sacrificar-nos en algun grau (no les faríem si només perseguíssim el plaer!), com ara la recerca desinteressada de la veritat o sacrificar-nos pels fills o pels nostresconciutadans. L'hedonista diria que això no és una objecció, ja que en la recerca de la veritat o en el sacrifici altruista al cap i a la fi també hi trobem el plaer (o el benestar, la satisfacció, l'acontentament, la pau d'esperit, etc., que són formes de plaer). En definitiva, l'hedonista sosté que els motius bàsics de la conducta humana són el plaer i l'evitació del dolor, que al final tot elque fem hi va a parar, i que per tant una cosa només pot ser bona o preferible, o dolenta, pel plaer i el dolor associats.

OBJECCIÓ: FER DEL PLAER EL BÉ SUPREM NO ÉS DEGRADANT?

Fer del plaer la finalitat de la nostra vida sona a voler «donar-nos la gran vida», a «donar-nos el gust» cada cop que puguem, i es diria que en la vida hi ha interessos més importants i elevats, com el coneixement, lesarts, les inquietuds religioses, l’amistat, el compromís polític... Vist així, l’hedonisme sembla una doctrina que ens degrada.

“Com diuen [alguns], suposar que la vida no té una fi més elevada que el plaer -un objecte de desig i persecució millor i més noble- és un egoisme i una baixesa, és una doctrina digna només del porc, amb qui van ser comparats menyspreadorament els seguidors d'Epicur [unhedonista de l’antiguitat grega], fa molt de temps. Els moderns defensors d’aquesta doctrina [l’hedonisme] són objecte, de vegades, de la mateixa amable comparació [també són comparats amb porcs]”.

A això respon Mill:

“Quan se'ls ha atacat així, els epicuris han contestat sempre que els que presenten a la naturalesa humana sota un aspecte degradant no són ells, sinó els seus acusadors, ja quel'acusació suposa que els éssers humans no són capaços d'altres plaers que els del porc. (…) La comparació de la vida epicúria amb la de les bèsties es considera degradant precisament perquè els plaers d'una bèstia no satisfan la concepció de la felicitat d'un ésser humà. Els éssers humans tenen facultats més elevades que els apetits animals i, una vegada s'han fet conscients d'elles, no consideren...