MILL

1. Quin és el marc ideològic de Mill? Què s’entén per positivisme moral? Quins són els objectius de la reflexió de Mill?
El marc ideològic d'Stuart Mill l'hem de distingir en diferents parts: En l'àmbit cognoscitiu es diu que Stuart Mill es un empirista: Cap veritat no pot ser establerta per altra cosa que l'observació, i aquesta nova observació pot variar una conclusió basada en anteriorsobservacions. En l'àmbit Antropològic es diu que es individualista: L'individu com a realitat humana primera i última. En l'àmbit sociopolític Stuart Mill es liberalista: L'exercici de la llibertat individual com a condició de possibilitat del complet desenvolupament humà. En l'àmbit ètic Stuart Mill es utilitarista: El principi d'utilitat o de la màxima felicitat possible com a principi moral.
b) Elpositivisme moral es la voluntat de convertir la moral en ciència positiva (basada en fets i lleis) que obrí el camí a la transformació social i a la felicitat col·lectiva.
Els objectes de reflexió es basen en un progrés de desenvolupament de la societat, així els primers objectes a reflexionar son la llibertat, l'individu, la justícia y la felicitat. En segona instància l'educació y en terceral'experiència. No obstant el centre de la nostra reflexió ha de ser la felicitat.
2. Quin és el principi d’utilitat? I quin el criteri de modalitat? Com es fonamenta aquest principi d’utilitat?
S'entén per principi d’utilitat aquella proposta ètica que posa com a fonament de la moral la utilitat o el principi de la major felicitat possible. El principi d'utilitat no inclou solament la recerca dela felicitat, sinó també l'evitació o mitigació de la infelicitat. D'acord amb això, el criteri de moralitat estableix que tota acció es bona en proporció a la seva tendència de produir la felicitat, i dolenta en proporció a produir el contrari de la felicitat. No s'ha de confondre la regla d'acció amb el seu motiu. El motiu de l'acció no te res a veure amb la seva moralitat, però si molt amb elvalor de l'agent. L'objecte de la virtut es multiplicar la felicitat. Per La fonamentació del principi d'utilitat, podem dir que, pel que fa a la qüestió de quina mena de prova es pot donar del principi utilitarista, hom pot dir que la naturalesa humana està constituïda de tal manera que no desitja res que no sigui una part de la felicitat o un mitjà d'ella.

3. Quin és el contingut de lafelicitat segons Mill? Quina diferència hi ha entre plaers superiors i plaers inferiors? Perquè?
Per felicitat, s'entén plaer i absència de dolor i per infelicitat, dolor i privació del plaer. Quan parlem de plaer, no ens estem referint al plaer d'un animal, ja que aquests no satisfan el concepte de felicitat de cap ésser humà.
Al plaer, no sols conta la quantitat sinó també la qualitat, d'aquís'extreu que existeixen plaers superiors i plaers inferiors. Els plaers mentals (del intel·lecte, del sentiment...) aquells resultants de l'exercici de les facultats superiors son intrínsecament superiors als plaers corporals. No s'ha de confondre felicitat amb acontentament, el sentit de la dignitat que tot ésser humà posseeix en una forma o una altra, i en una certa proporció amb les facultatssuperiors, exigeix alguna cosa més per ser feliç que la plena satisfacció dels desitjos inferiors. Es millor ser una persona insatisfeta que un gorrí satisfet.
Per felicitat no s'ha d'entendre, una excitació continua i un plaer continu, la qual cosa es impossible, sinó una existència lliure de dolors tan com sigui possible i tant plena de gaudiment com es pugui.
Els homes perden, però, les aspiracionselevades i perden el gust per les coses intel·lectuals, fent-se addictes als plaers inferiors perquè son els únics dels que poden gaudir. Entre les finalitats superiors, cal afirmar aquelles derivades de la inclusió dels interessos de la comunitat entre els propis.


Els homes perden, però, les aspiracions elevades així que perden el gust per les coses intel·lectuals, perquè no tenen temps ni...