MILL

STUART MILL

Stuart Mill
John Stuart Mill (Londres, 1806- Avinyó,
1873).

-flòsof, polítc i economista anglès
-fll de James Mill, utlitarista.
-rep una educació estricta en humanitats i ciències,
però deshumanitzada.
-treballa a partr del 16 anys a la Companyia
d’Indies i comença a publicar molt jove.
-és parlamentari
-fa discursos polítcs on posa a prova les seves
idees abans de plantejar-lesal parlament.
-defensor del liberalisme econòmic i polítc, amb
restriccions.
-com a flòsof és el més important dels utlitaristes.

El 1830 s'enamora amb Harriet Taylor, la qual està casada.
El 1851 mor el marit d'ella i es casen.
El 1858 es mor Harriet Taylor Mill
El 1872 mor John Stuart Mill.

Tan Harriet Taylor com la seva
flla Helen tenen gran
importància en el pensament
de Mill.

Contextsocial
-revolució industrial

-revolucions liberals
-monarquia parlamentaria a Anglaterra.
-Avenços

científcs i tecnològics
-Noves formes de producció

-Noves classes socials: Burguesia i
proletariat
-Democràcia irregular: amb la majoria de la
població analfabeta i treballant en
situacions paupèrimes.

INFLUÈNCIES

Ètca= càlcul
Bentham
James Mill

Bacon
Locke
HUME

Inducció i
experiència

Llibremercat
Idea de treball
Smith
Ricardo

Comte

Aplicar la
ciència a
allò social
sociologia

Saint Simon
Proudhon
Lluita per la
justícia social
Anarquia

Conceptes
bàsics

Utlitarisme individualista
Utlitarisme altruista

Bentham

HUME
BENTHAM

Vol entendre la vida moral
En què es basen el judicis morals? En els sentments

Vol posar criteris objectus per
Jutjar les idees morals i les insttucionslegals.

No inventa l’utlitzarisme. El redefneix.
Aplica el criteri d’utilitat a les instucions i a
les lleis. Seran més o menys útls segons el grau
de felicitat per la majoria

Bentham
Des d’un
punt de
vista
individual

Hedonisme
psicològic

Des d’un
punt de
vista social

Del hedonisme a la utilitat social

Tot ésser humà
busca per
naturalesa el plaer
i evita el dolor.

Les accions bones: augmentenla
mesura total del plaer i
disminueixen el dolor

Felicitat

Accions dolentes: disminueixen la
mesura total del plaer i augmenten
el dolor

Infelicitat

Principi d’utilitat
(o de máxima
felicitat)

Allò bo i just és allò
que aporta més
felicitat a més
individus

Bentham
Anàlisi
reductu:
reduir les
qüestons a
tractar
a fets

concrets

comprovables

?

Vol ser objectiu (empirisme)
Concretem elsconceptes
Bé i mal= plaer/displaer
BO= ÚTIL
Felicitat= resultat del
càlcul
Càlcul de la mesura del
plaer i del dolor

Concepte abstracte: “bens comuns”
Concepte concret: “Suma dels bens particulars”

-intensitat
-duració
-possibilitat de realització
-proximitat/llunyania
-fecunditat (possibilitat de crear més
situacions de plaer)
-puresa (efectes secundaris)
-extensió: nombre de persones afectades-Què és plaer i què és dolor exactament?
-Allò que ha de ser norma pel comú, ha de ser norma pel partcular?
-Es pot fer el càlcul realment?
-Com se suma la quanttat de plaer per un grup de persones?

Bentham

Necessitat de les lleis
En ètca cada individu busca
la seva felicitat
(utlitarisme egoista) i
s’assoleix la de la comunitat
(que n’és la suma)

No hi ha garanta que els
individus siguinracionals
buscant la seva felicitat.

Fa falta la llei
per eliminar obstacles,
sense interferir en la llibertat
individual

En economia, cada
individu busca el seu
benefci (liberalisme
econòmic)

La llei de l’oferta i la
demanda regula el mercat

No fa falta la llei

Millor que el govern sigui de tots: demana
l’abolició de la monarquia i el sufragi universal.

MILL

CONEIXEMENT

És empirista

-Totconeixement s’origina en l’experiència
És empirista

-el mètode científc és la inducció: generalitzar
a partr de l’experiència

El principi de causalitat és basa en la uniformitat de la
natura: la natura sempre funciona igual tot i que no ho
poguem demostrar (Hume)

MILL

La Felicitat

ÈTICA I POLÍTICA

Comparteix amb els altres utlitaristes el principi bàsic:
“Les accions són bones en tant que...