minerales

 3. Estructura de la Terra

1.Quan la Terra tremola
Els esforços poden actuar durant molt de temps, en les falles.Es van acumulant amb el pas del temps i , quan són prou alts per vencer el fregament , la falla es reactiva i produeix un sobtat alliberament d’energia. La vibració provocada pel lliscament dels blocs de falla genera les ones sísmiques que es transmetran i originaranel terratrèmol.

Les explosions volcàniques també poden originar vibracions semblants als terratrèmols superficials.

El punt on es produeix un sisme es troba en el pla d’una falla i es coneix amb el nom d’hipocentre o focus.el punts de la superfície on arriben primer les ones sísmiques s’anomena epicentre, i es troba sobre la vertical de l’hipocentre. A l’epicentre és on la intensitat delsisme és màxima, perquè és el punt de la superfície més proper al focus del terratrèmol.

1.1 Tipus d’ones sísmiques
En el focus sísmic s’originen tres tipus d’ones:
-Ones P o primàriesEs desplacen endavant i endarrere de la direcció de propagació. Són les ones més ràpides i es mouen a una velocitat de 5km/s per l’escorça terrestre. Es poden transmetre a través de sòlids, líquids i gasos.-Ones S o secundariesSón més lentes que les ones P i avancen a uns 3 km/s a traves de l’escorça terrestre. No poden transmetre’s a través de líquids.
-Ones L o superficialssuperfície terrestre i són les mes lentes de totes. Ni hi ha de dos tipus:
-Ones Rayleighsemblants a les ones marines.Es desplacen a uns 2,7 km/s de mitjana.
-Ones LoveProdueixen desplaçaments horitzontals iperpendicularment a la direcció de propagació.Es desplacen a un 3km/s de mitjana.

-Les ones P i S es transmeten en totes direccions i es van atenuant a mesura que s’allunyen.
-Les ones superficials són les responsables de la majoria de destrosses.
-La velocitat depèn de la rigidesa, la densitat i tipus superfícies.

El desplaçament de les ones sísmiques a determinades profunditats es produeixen canvissobtats de velocitat i direcció. Els plans en els quals tenen lloc aquests canvis es coneixen com discontinuïtats sísmiques i indiquen les característiques de les roques que travessen les ones.

1.2 distribució dels sismes
-sismes superficialstenen lloc en els primers 100km de profunditat.
-sismes intermedis es produeixen entre 100 i 300 km de profunditat.
-sismes profunds --> esprodueixen entre 300 i 700 km de profunditat .

Com més superficial es un sisme, més grans són els danys , ja que la quantitat d’energia que s’ha dissipat quan les ones sísmiques arriben a la superfície es menor.



Hi ha diversos tipus de límits entre plaques. En general , podem dir que:

-A les dorsals oceàniques(zones d’expansió de la litosfera) es produeixen terratrèmols superficialsassociats a les falles normals i a les bosses de magma ascendent. Són zones moderadament actives des del punt de vista sísmic.

-A les zones de subducció (zones de destrucció de litosfera) hi ha una forta activitat sísmica. Es produeixen sismes superficials a la placa que es doblega i enfonsa, així com a la placa que es manté a la superfície a causa de la tracció i compressió que li exerceix laprimera. Els terratrèmols intermedis i profunds s’originen al llarg del pla de subducció o zona de Benioff.

-A les zones de lliscament lateral entre plaques també hi ha una forta activitat sísmica. En aquest cas, el focus sísmic són superficials i es produeixen al llarg de les grans falles transformant que separen les dues plaques, com per exemple a la falla de San Andrés.

-A les serralades detipus alpí (àrees de col·lisió entre dues plaques continentals) hi ha una moderada activitat sísmica i un predomini de focus superficials i intermedis.

-A les zones intraplaca, malgrat que els terratrèmols hi són poc freqüents, en algunes ocasions es produeixen sismes importants. Aquest casos s’associen a falles antigues que encara poden presentar algun moviment residual . Aquest és el cas ,...