Mirall de sentiments

Mirall de sentiments
Ja a les poques gotes de la pluja, ella caminava pels camins humits on ja no es veia ni una sola anima. Feia temps que les desgracies se li amuntegaven i de la única manera que mirava la vida era com si sigues una prova mes del destí. Ja n´ha havia superat unes quantes, de mes dures i algunes que nomes sentia com si la sorra del desert li esgarrapava la cara fen-li tancarels ulls d´una manera que al obrir-los veuria borrós o res, i tancant la boca, empenyent els llavis per que ni un sol gra de sorreta fina se li fiques a la boca. Però tot i així alguna molèstia acabava fent-se seva. Des de feia temps que el seu cor havia canviat, ara era dur com de pedra i ningú ho podia trencar. Molts anys per aconseguir allò pel que lluitava, poder, justícia, i sobreviure. Ara hotenia casi aconseguit, s´hi havia guanyat el respecte de tota la zona i el poble responia davant d´ella. No tenia la suficient mostra d´efecte per arribar al que ella volia, un estat de justícia tant per a la classe alta i els pobres que no menjaven ni un sol tros de pa per dia. L´Iva era coneguda per la seva lluita contra la dictadura de l´estat de Ganger. Allà es tot majoritàriament un bosc onconviuen pobres famílies esclaves immigratòries de Colombia. Lo únic que envaeix a l´Iva es una sensació de ser forta i lluitar per la seva família. Ella, no te ni tan sols algun parent llunyà vivint allà, però si que hi ha una nena petita de vuit anys que es com si fos la seva germaneta petita. Però el que sent es que la seva família vertadera son aquelles persones que viuen el mateix que ella ique cauen cada dia una a una sense poder fer res a causa de la gana i els depredadors que viuen al bosc. La ciutat no es lloc per a ells, les famílies esclaves de Ganger tenen totalment prohibit entrar a la ciutat o fer algun tipus de comerç. Nomes sobreviuen de els animals al bosc i les seves herbes. Per això, tenen que conviure tots junts per formar una gran família i fer justa encara que siguila poca vida que els donen. Les seves vides eren molt limitades, però ells tenen por a enfrontar-se als seus amos o els que dirigeixen la ciutat. Però tenen alguna cosa mes forta que tot el governament de Ganger i que tots els ciutadans junts, una cosa valuosa, preciosa, que d´una sola tombada pot fer que el mon faci un girada en un minut i que nomes amb el seu cor pot fer que tothom s´estenguials seus peus, que l´estimin o que l´adorin. Una dona que sap lluitar, que pot treure endavant una família de dues centes persones. La seva família. Tots els esclaus eren molt mes forts que tots els gangerians junts, perquè tenien a l´Iva. Tothom creu que l´Iva pot ser lluitadora, agressiva a l´hora de la veritat, sap caçar, matar, cridar, manar... Si, l´Iva es la líder del poble del bosc però peraixò la mes odiada per la ciutat. Encara que la veritat, es mes estimada que odiada perquè la majoria de l´estat esta format per boscos i rius on viuen animals salvatges amb gana que no dubten en menjar-se els humans com passa al poble, i la resta de Ganger nomes son barris de rics. La intenció es que sobrevisquis amb les poques plantes medicinals i les carns dels predadors.
Els cabells queienmullats de les pluges de cada dia, la roba també humida però del pes ja estava ben seca, portava roba ample que havia aconseguit del districte 6 de Texas. Els pantalons eren d´un color beige una mica brut de fang i aigües brutes. El jersei era de llana fet per la Romina, l´avia de la Xaié, la petita del poble que era com la filleta de l´Iva, la cuidava com si fos de ceràmica i no deixava que lipassés res. Representava la seva germaneta petita i estaven molt unides. Una armilla que li cobria des de les sense mànigues de les espatlles fins els genolls. Sobre l´armilla un sac amb fletxes de provisió per si de cas trobes la ocasió de matar un cavall amb sort o encara que fos una cabra. A l´altre ma un arc de la mida de la Xaié. Uns guants a les mans d´una pell que semblava ruc. Unes botes...