Mirall trencat

Novel•la de la vellesa i de la mort, a Mirall trencat culminen les grans habilitats narratives de l’autora. En el dibuix d’una paràbola de càlcul assegurat, l’obra descriu la promoció, des del’anonimat fins als cercles distingits de la societat, d’una noia de bellesa exultant que ven peix a la Boqueria. Una trajectòria que inclou l’ascensió, i també la davallada, d’una figura, Teresa Goday; d’unespai privilegiat, la casa i el jardí de Sant Gervasi, i d’una època agitada i tèrbola de la societat catalana. Maqueta precisa d’un espai concret i d’una família determinada, ressò d’una etapa de lahistòria de Catalunya, esdevé alhora, per ambició creativa i voluntat de projecció, d’extensió
europea. Gravita sobre el relat la sensació certa de la fragilitat de l’univers, del valor efímer de labellesa i de la vida, i en conseqüència s’evidencia l’acció devastadora del pas del temps i la constatació de la seva capacitat d’erosió, del seu poder destructor abocat sobre un món que s’anavadesfent de mica en mica, segons registra i documenta el notari Riera. Una fragilitat, una fugacitat salvada en el record i en la membrana de melangia elegíaca que l’envolta.
L’obra reflecteix, en elmirall de l’escriptura, l’acta de desaparició d’un món que viu, successivament, etapes d’esplendor i de decadència. Si la protagonista és feta de foc i de seda, el món social reflectit és de foc i decendra. Del foc que impulsa l’alè vital de la Teresa, de l’Eladi; els amors impossibles d’en Ramon i la Maria; la resignació de l’Armanda –que havia nascut per servir–, i del foc purificador, destructor detot un món: casa, jardí, personatges, joies, objectes... tot reduït a cendra. Una cendra que deixa en el lector la sensació d’haver assistit a la lectura gradual d’un univers que camina vers ladissolució, vers l’esvaïment. Una crònica que consigna, com en el vers de Josep Carner, que el pur palau esdevingué pedreny. I que alhora perviu en la memòria nostàlgica i en el record que el fa, en sa...