Mirall trencat

CAPÍTOL 1: Una joia de valor
Personatges (presents i/o esmentats): Vicenç, Nicolau Rovira, Teresa Goday, Begú, mare de la Teresa, fill de la Teresa, Miquel Masdéu, Adela, el jove de les capses, la veïna, Felícia, la noia de la tintoreria, l’adroguer, la cuinera.
El senyor Nicolau Rovira i La senyora Teresa Goday van a la joieria del senyor Begú. En Vicenç els porta amb un carro de cavalls. EnNicolau compra una agulla a la Teresa, ja que quan van fer mig any de casats el regal que li va fer no li va agradar. L’agulla és la més cara que hi ha a la joieria.
Passen dues setmanes i la Teresa torna a la joieria a revendre l’agulla però a un preu més baix del que va pagar el seu marit. Fa un pacte amb el joier perquè no exposi al públic la joia durant 2 o 3 setmanes, s’entén que el joier ila Teresa es tornaran a veure. Els diners els porta a casa a seva tia Adela, que s’està fent càrrec del seu fill. Li diu que li doni uns diners al pare del fill, en Miquel Masdéu, i una altra part dels diners els hi dóna a la seva tia i li assegura que mai li faltarà res. Seguidament se’n va a la modista i quan surt, fa veure que es desmaia. Quan torna a casa, la posen a dormir i l’endemà, laTeresa pregunta per si han trobat l’agulla. Ningú en sap res. Fan arribar la notícia al Senyor Rovira i decideix anar a la joieria un alter cop per comprar-li un altre cop una agulla. El joier diu que amb l’esbós que té de la joia pot fer-ne una d’idèntica. Al cap de 2 setmanes ja la té feta (és la mateixa).
El capítol acaba quan la Teresa va al bateig del seu fill, ella n’és la padrina, ho vol serperquè no vol desentendre’s del seu fill. Hi va amb l’agulla posada.

CAPÍTOL 2: Bàrbara

Personatges (presents i/o esmentats): Salvador Valldaura, Joaquim Bergadà, Bàrbara, Cosí de la Bàrbara, Rafael bergadà, cambrera vella, avis de la Bàrbara, pare de la Bàrbara, mare, de la Bàrbara, dos oficials, maître, metge d’en Salvador.
En Salvador Valldaura està en un concert, està molt concentratamb la música fins que obra els ulls i es fixa que hi ha una noia tocant el violí, des d’aquell moment, no es pot concentrar en la música. Recorda que la violinista també la va veure en una concert a Salzburg. Li agradava aquella noia. D’aquests temes sempre en parlava amb en Joaquim Bergadà, tot hi que no era la persona més indicada per parlar d’aquests temes. Un dia va parlar concretamentd’aquesta noia amb en Quim, ell la coneixia, es deia Bàrbara.
Van quedar en Quim, en Salvador, la Bàrbara i el seu cosí un dia per anar a prendre un cafè. En Quim i el cosí de la Bàrbara ja es coneixien i es van posar a parlar, la Bàrbara i en Salvador quasi no van parlar. De cop, la Bàrbara havia de marxar, es van aixecar tots i van marxar. En Salvador li va preguntar a la Bàrbara si volis quedar ambella el diumenge per anar a passejar, ella va acceptar.
El diumenge van anar a passejar al parc, ella parlava molt, li va explicar coses sobre la seva família. En aquell parc hi anava sovint amb el seu avi quan feia bon temps. Al acabar la passejada es fan un petó. Salvador li pregunta si vol anar un dia a sopar amb ell, ella accepta.
En Salvador arriba al restaurant, el fan passar a una sals(amb la taula i canelobres), Salvador es queixa que el mirall té taques, el fa netejar. Arriba la Bàrbara, va vestida tota negra. Està molt estranya. Tapa el mirall amb el seu abric, ja que diu que quan somnia amb la seva mare, veu com ella, la Bàrbara, queda tancada dins d’un mirall. En Salvador li diu que té uns cabells molt bonics, ella li contesta que quan una persona mor, els cabells licontinuen creixent. La Bàrbara li diu a en Salvador que li posi la mà al pit.
Al cap de dos dies, en Quim va a veure en Salvador i li ensenya el diari, la Bàrbara s’ha suïcidat. En Salvador no aixeca cap, passeja pels llocs on havien passejat els dos junts. El seu metge li recomana que es distregui, però quan arriba l’hivern, torna a està trist. Per Sant Esteve, en Rafael Bergadà (germà d’en Quim)...