mirall trencat
En Ramon i la Maria visiten l’església on si troba a l’altar la verge protectora dels mariners i després baixen per les roques per anar a la platja on s’hi troba tota la colla, i en Màrius que els rep em molta alegria, i es ficant dintre l’aigua. Tot seguit es produeix un monòleg interior d’en Ramon on expressa els sentiments cap a la seva germana Maria i descriu la situació delmoment en que s’estan banyant i explica qui és en Màrius Balsareny, company i amic d’en Ramon molt diferent l’un a l’altre, amics de la universitat i revolucionari.
En Màrius i la Maria surten de l’aigua i juguen mentre escriuen dues emes que volen simbolitzar Màrius i Maria, Ramon els mira gelós i tanca els ulls per no contemplar la situació,(monòleg interior) un gust amarg li omple la boca comel dia que havia sentit els pares al mirar per el pany ,després havia pujat a la teulada hi havia anat de torratxa a torratxa perquè el món dels grans era un món lleig, caminava sobre d’on dormia Maria, el vent crida el nom del seu germà Jaume, en aquell moment se sent lligat amb el seu germà . La Maria i en Ramon saltaven d’amagat d’en Jaume pels camps . L’àvia era molt aficionada al vi i sempreveia en Jaume, en Ramon no el volia veure. En el parc havien nascut més mosquits hi havien posat mosquiteres, en Jaume com un fetus jugava amb l’aigua on hi havia mort sense que el cadàver i fes nosa. En Jaume mirava en Ramon i la Maria, amb grans de pus sota les aixelles. En Jaume i en Màrius eren com un gra de pus entre en Ramon i la Maria. Es posa a nadar ràpid per l’aigua com si els morts liestiressin els peus i la seva salvació fos la seva germana, surt de l’aigua i va cap a l’ombra blava allunyanse d’en Màrius juntament amb els seus mals que l’acompanyarien tota la vida. La Maria se li acosta i en Màrius s’allunya nadant li toca el front i li pregunta si te febre , es pregunta que saben realment els altres sobre Maria.
Es ficant tots dos a l’aigua, al sortir la Maria mig esborrales dues emes i tot seguit en Ramon i refrega els peus, Maria el veure l’acció li fa una empenta.
Al tornar a Barcelona els seus pares havien escrit als Balsareny dient que es trobava malament i que volia els seus fills a casa, més tard la Maria treu la casa de les nines i la porta a la sala de les coses quan eren petits, s’havia convertit en una dona.
Capítol 11
A l’Eladi li feia penahaver de revelar aquella informació als seus fills i es feia pena ell mateix, tenia ganes d’oblidar aquell estiu. A la biblioteca, Eladi li rebel·la a Ramon que ell i Maria són germans. Sense saber ben bé el que fa, amb la ment emboirada Ramon surt de la biblioteca i puja l’escala com un boig per anar a veure a la seva germana Maria que no li obra la porta. Els dos són presoners perquè s’estimenperò no poden estimar se. En Ramon fa un petó a la porta de fusta de l’habitació. Surt a l’exterior i veu la terrassa on recorda totes les vivències amb la seva germana Maria amb molta melangia, i vol pujar però no si veu amb cor , va cap a la casa de les joguines, observa les tauletes on ell i Maria havien après a escriure, després va a l’armari de les nines, el decanta i tira totes les joguines,trepitja totes les joguines i es fa mal, agafa el cavall de cartró , el tira contra els vidres i es fa sang a la mà.
Surt al balcó a veure el jardí amb ganes de cridar el nom de la seva germana, després torna a la casa de les nines agafa el senyor i li arrenca al braç,baixa les escales creua el vestíbul amb la ment emboirada, amb el cap del senyor a la ma passa per sota les castanyers i es sentael peu del reixat, es guarda el cap del senyor a la butxaca, es sent mort i més tard torna a veure l’habitació de la Maria on hi veu la llum tancada, camina sense ànima pels carrers enracordanse de la veu dels seu pare i a les 8 del matí mig malalt visita a Marina(germana del notari Riera),al visitar-la li obra la porta la seva filla Marina.
Capítol 12
La Maria sent passar al Ramon...
Regístrate para leer el documento completo.