Mirall Trencat

narra història una família a través de tres generacions representades per tres personatges femenins: Teresa Goday, Sofia Valladaura i Maria Farriols.
En esta obra la vida adulta és mostrada amb molt de pessimisme i d'escepticisme on el sentiment predominant és la nostàlgia i el rècord un temps passat que ja no tornarà.
Mitjançant un estil clar i directe amb una ajustada i original barrejad'associacions i descripcions, autora forma un univers literari on la vida és reflectix com un espectacle.
El fragment a comentar tracta sobre el moment exacte on sorgix l'idea del mirall trencat com a mode de veure la vida, es on Armanda , la minyora més antiga de la torre, organitzant la marxa de Sofia tropeça i trenca el mirall.
La novel·la està composta per una estructura trimembre, els partstroben el seu punt de recoçament en el tractament temporal.
La primera part compren del capítol primer fins al divuit. Amb una adjetivació sobria i mesurada el temps narratiu es cronológic, son narrats els esdeveniments amb escenes que faciliten definir els personatges. Per mig d'un narrador objectiu es mostra el cuadre dels personatges amb els seus pensaments i les seues vivencies, sovint es elpropi personatge qui narra la seua vida i com ha arribat a tindre el secret que sera el móbil de l'acció.
Trobem als tres primers capitols el perfil de Teresa i de Salvador Valladaura i com son les relacions entre els dos i com van arribar a la Torre on viuran tots els personatges i es donaran tots els desacords entre els familiars.Es on son presentats els que no viuen pero mantenen rel·lacions ambla familia com es el cas de la presentació de Jesus Masdeu al capitol set.
La segona part es on s'enfonsa en la definició de les persones, animals i coses i per aixó es val de les coloracions. A aquesta part s'utilitza un estil més literari amb frases més camplicades i llarges. Es denota una adjetivització més sentimental i decadent que preludia el final de tot.
El sistema de focalització esemprat per tal de fer que els fets més superficials o externs siguen desplaçats cap als més profunds i intims. un exemple es el cas de Armanda que es posa les arracades que li havia regalat Eladi per fer denotar la seua suparioritat davant de les altres minyores i la propia Sofia.
El temps és psicológic ja que si l'acció no sofreix una evolució, es descriu ampliant el passat. Es apreciable ambTeresa que recorda el seu passat mentres la seua salud va pitjorant. Com a contrast trobem a María amb tota una vida per viure i una bellesa que va agumentant; la seua bellesa es centre le l'obra, junt el mon dels infants.
Es reclcada la psicologia dels personatges que presenten una actitud desencisada de l'existencia i tenen com a punt en comú la soletat essencial de la persona humana. Es manifestaun aillament de cada personatge encara que hi ha gent al seu voltant, aquest estat es degut a una forta incomunicació i tal volta per la manca d'interés pel que pasa a la resta de la gent amb la que conviuen. Sembla que cadascú te el seu propi mon interior que tot hom fora d'ell ingnora. Com exemples trobem a Teresa sola a la seua habitació, o Eladi amb la preocupació pel enamorament dels seusfills.
Es en aquesta part on es donen les tristeses i la tragédia com la mort de María i la d'Eladi a més de la fugida de Ramón.
Es a la tercera part on es dona pas a la fantasia i a les reflexions existencials. Tot hom fa una especie de balanç del que ha sigut la seua vida i un recordatori evocant l'enyorament i la nostàlgia.Es on es donen les manifestacions mìstiques com l'aparició del fantasmade María o el sentiment de Teresa de ser una ploma de paò.Es dona una dualitat, per una banda la presència misteriosa del més enllà i d'una altra, la realitat present morta.
En aquesta part és on ubiquem el fragment que servix per a donar llum i sentit a l'idea del mirall trencat com a reflexió del pas del temps. No es segur si el que han viscut els personatges va ser com ells recorden o no ha...