Mirant la lluna joaquim g. caturla

Resum: Mirant la lluna

Un professor de l'institut Sant Nicolau de Villablanca, Vicen Verdu (per als seus alumnes doble V), està fent un estudi sobre els feriants, ja que s'apropava el nadal i estaven posant la fira. Se li va ocórrer la idea de demanar-li a un xic jove que li fera el favor de gravar unes cintes amb el seu dia a dia.

La història que conta l'autor en el llibre és real, tal comva passar, solament canvien els noms.

Aquesta història comença amb Oscar, un xic un poc macarra però molt bondadoso, que estava amb els seus amics muntant les llums de la fira quan comença a escoltar un jaleo i es gira i veu que en un dels autobusos que es dirigisca a la fira anava una xica d'un col·legi de monges que s’anomenaba Silvia, aquesta era molt fina i de molt bona família. Silvia vaveure com Oscar s'estava apunte de caure de les escales on estava pujat i li cride l'atenció. Ací les seues mirades es van creuar i es van fixar un en l'altre.

Oscar anava a cercar a Silvia al col·legi per a veure-la, per a veure si podien parlar, ella ho desitjava. Un dia aconsegueixen veure's i Oscar li diu d'anar a la fira aqueix cap de setmana.

Silvia va anar amb les seues amics i Oscarels va donar unes fitxes per als cotxes. Oscar es munte amb Silvia i els va xocar altre cotxe, era l’Octavi. Aquest era un xic de molt bona família, els seus pares eren amics dels pares de Silvia i ella havia estat amb ell l'estiu passat fins que es va adonar que li mentia i quan la deixava a casa eixia amb els amics i es veia amb altra xica.

Poc a poc Silvia i Oscar s'anaven veient cada vegadamés. Quedaven per a anar-se amb els amics de Silvia, encara que els amics d'ella no eren molt bons amb ell.

Esperaven ansiosos aqueix primer petó. Un dia plujós toque al seu timbre Oscar, estava completament banyat i li plante un petó en els llavis, tal com Silvia imaginava que fora.
Des d'ací quedaven tots els dies a la mateixa hora per a passejar i acabar asseient-se en la mateixa plaçamirant la lluna.
Van viure molts moments preciosos entre un d'ells quan Silvia les hi apanya perquè Oscar fóra a l'opera amb ella i els del seu col·legi. Oscar pensava que no li anava a agradar però quan la va veure es va emocionar i es va comprar el disc del ‘Llac dels cignes’ que era l'obra que havien vist, des de llavors va ser la seua cançó.

Oscar en una dels seus enregistraments conta quel'any anterior havia conegut a Tito Blau, que vivia en una xalet prop d'ací. Se li va ocórrer fer-li una visita i es troba amb que ja no viu ningú i que estava fent obres.
Es quede un poc estranyat i als dies es va adonar que cotxes luxosos passaven freqüentment per aqueixa zona. Un dia, per casualitat, es va trobar a Blau i li va preguntar, aquest no va voler parlar del tema i va posar moltdolenta cara. Oscar sabia que hi ha havia gat tancat i estava disposat esbrinar que ocorria.

Silvia es va anar al seu poble uns dies per nadal i li va dir que baixaria el diumenge. Es tiraven mútuament de menys. Era evident que s'havien enamorat.

Mentrestant Oscar baix a la ciutat a fer un volt ja que tots aquests dies que Silvia no estava no tenia ganes de fer gens. I va anar on estaven els amicsde Silvia.
Van traure el tema de la constructora, que per cert tenia tracte amb el banc del pare de Silvia. Oscar deia que era màfia que traficava amb droga però ningú li creia, cansat de repetir-lo els va dir als xics d'anar a veure el que passava. Es van muntar en les motos i van anar, van acabar l’Octavi i ell agafant un cotxe dels mafiosos perquè quasi els enxampen i es van donar a lafugida. Oscar va trobar un mòbil en el cotxe on posava un missatge amb el lloc i l'hora de l'intercanvi. Estava clar que eren mafiosos i que la constructora era una tapadora para passar farlopa.
El cotxe se'ls va trencar i van haver d'eixir corrent mentre ells corrien darrere. Per fi van assolir escapar-se i Oscar va tornar a la fira molt espantat, tant que Rafael, el del bar de la fira l'hi va...