Misteri de dolor

Crítica de Teatre



La sala petita del Teatre Nacional de Catalunya s’ha convertit en una casa rural catalana de finals dels anys 60 i ha permès que els espectadors fossin, durant 90 minuts,testimonis d’un triangle amorós: un drama que barreja la infidelitat, l’egoisme, la gelosía, la pasió i, sobretot, el dolor.
Adrià Gual, un dels autors més innovadors del teatre català de finals delsegle XIX i començaments del XX, va crear, el 1902, Misteri de dolor: el seu primer èxit. Considerada per ell mateix com un “drama del món”, l’obra va ser representada al TNC fins el 14 de novembre.Normalment, els triangles amorosos han cridat molt l’atenció dels espectadors, tant per l’argument com per la posada en escena i la interpretació. No obstant, en aquest cas no ens trobem simplementdavant del típic triangle amorós. A simple vista ho sembla, però no és així. El fet que fa que aquesta obra sigui única en la seva espècie és la capacitat que poseeix l’autor per crear una historiaambientada en l’època dels 60 però escrita i tractada d’una manera molt moderna. Misteri de Dolor presenta a tres personatges de l’època que comparteixen, sorprenentment, una actitud i una ideologia “massaavançada pels anys 60”. El personatge amb el qual, indirectament, gira tota l’obra és Mariagna, una dona de 43 anys que viu feliç amb el seu segon marit, Silvestre, un jove que no arriba als 30 i queviu amb un dilema amorós que exclatarà al llarg de l’obra. La parella viu en una casa rural juntament amb la filla d’ella, Mariagneta, una noia amb un sentiment d’amor massa “ocupat”. Aquest triangleamorós l’acaba de completar la Mariagneta amb l’amor secret que manté amb en Silvestre.
Des del meu punt de vista, la història, durant la primera escena, gina al voltant de la quotidianetat de lesseves vides i dels problemes i conflictes que els envolten. En canvi, és a la segona escena quan la felicitat i la monotonia desapareixen per deixar pas a la infidelitat i la passió. En aquest acte...