Mites_salut_mental

Psicopatologia d’adults
Curs 2015-2016

Creences errònies en salut mental

Massip, I. (1996). Moure’s entre conflictes. Girona: Fundació Servei gironí de pedagogia social.
ALGUNS MITES SOBRE LA MALALTIA MENTAL (p. 83-86).
1. “Alguns malalts, són veritables malalts o ens prenen el pèl?”
Molt sovint estranya que persones qualificades de malaltes presentin conductes intel·ligents i
sintòniques ambla realitat. No es pot obviar que totes les persones “malaltes”, en més o menys
proporció, conserven aspectes sans, i que les persones “sanes” també tenen nuclis neuròtics o
psicòtics que les fan potencialment insanes.
Els nuclis sans dels malalts són aquells que es treballen en psicoteràpia, i són fonamentals per
restablir l’equilibri, és a dir, la normalitat.
2. “Està així perquè vol...”
És unaafirmació que tendeix a reforçar la hipòtesi que la malaltia no existeix i que l’home és
omnipotent.
3. “No li cal cap ajuda. Això dels psicòlegs són cuentos; si vol pot estar bé, i si no, que sigui
més fort”.
El mite de la fortalesa —molt estès en la filosofia moderna— que exaltà Nietzsche amb el
superhome i el rebuig de la debilitat porten sovint a posicions com aquesta, que, pel grau deresponsabilitat atribuït al pacient, fomenta la culpa, i per tant perpetua la simptomatologia.
4. “Hi ha bojos i persones en tractament que no ho semblen”.
Habitualment es parla de “bojos” quan la patologia és molt greu i es conserven poques parcel·les
sanes de la personalitat, fent sovint referència a la patologia psicòtica; i els que sembla que no ho
són tant són persones amb més contacte amb larealitat, com és el cas dels individus neuròtics o
amb trastorns de personalitat .
Cal, però, insistir en el fet que en qualsevol dels casos hi ha parcel·les sanes que són la base del
guariment.
5. “Són útils els medicaments?”
Els psicofàrmacs han proporcionat una visió diferent de la malaltia mental, i també han modificat
el curs de la simptomatologia. Els fàrmacs són, doncs, de gran utilitat, ja quemitiguen els
símptomes i el patiment, però s’han de potenciar amb l’abordatge integral psicològic i social.
6. “Què cal fer quan es detecta un trastorn psíquic?”
Davant d’un trastorn psíquic, habitualment sorgeixen dues respostes: la negació o la ignorància
(“això no és res..., ja li passarà”), o bé la mobilització per buscar ajudar, però sense comptar amb
la persona que pateix. Ambdues respostessolen ser fruit de la por. Per a un millor pronòstic de
cara a tot el procés terapèutic, la intervenció més eficaç és la que ajuda la família i l’individu a
1

fer-se càrrec de la situació, és a dir, a enfrontar el conflicte i a buscar l’ajuda més adequada per
superar-lo.
7. “Es cura la malaltia mental?”
El concepte de curació en Salut Mental sovint s’utilitza confrontat al de les altresespecialitats
mèdiques, on “curar” habitualment és “erradicar”. En el camp de la psiquiatria i de la psicologia,
la cura passa per restablir l’equilibri i per treballar aspectes preventius. Els professionals, davant
d’aquest pregunta, estem habituats a pensar i respondre que potser no podem evitar que una
persona deliri, però podem ajudar a augmentar el seu benestar.
8. “Què cal fer amb els nens quepresenten problemes? És millor no tractar-los per no
“psiquiatritzar” o “etiquetar” o cal recórrer als especialistes?”
La Salut Mental infantil ha estat històricament descuidada, i els conflictes, amagats i negats més
que en cap altre col·lectiu. La posició del nen, que encara no ha assolit l’autonomia, el col·loca
en una situació de dependència i d’impotència. Per evitar etiquetar sense descuidar, ésmolt útil
que els pares o els adults responsables consultin els especialistes, per tal de buscar una
intervenció consensuada adreçada a resoldre el conflicte i a potenciar la salut, ja que és en aquest
moment evolutiu que es pot fer una prevenció eficaç.
9. “Davant d’una persona que deliri, se li ha de seguir la veta o cal criticar el seu
pensament?”
La persona que presenta un quadre delirant viu...