mites

La mitologia és l’estudi i interpretació del mite i cos dels mites d’una cultura particular.

El mite és un fenomen cultural complex que pot ser encarat des de diversos punts de vista.

En general, és una narració que descriu i retrata en llenguatge simbòlic l’origen dels elements i supòsits bàsics d’una cultura.

La narració mítica compte, per exemple, com va començar el món, com vanser creats éssers humans i animals, i com es van originar certs costums, ritus o formes de les activitats humanes.

Gairebé totes les cultures posseeixen o van posseir alguna vegada mites i van viure en relació amb ells.

2. Què són els mites?

Els mites són relats fabulosos que intenten explicar l’origen del món, de l’home o dels fenòmens naturals.

Constituïxen un element essencial enla vida i la cultura dels pobles primitius, perquè expressen els sentiments i les creences de la comunitat. El mite és un relat tradicional, folklòric.

Per tant, és anònim (sense autor conegut), oral (es transmet de "boca en boca") i popular (és compartit per tota una comunitat).

Els mites, igual que tota la literatura folklòrica, corren el risc d’oblidar-se si no se segueixen contantoralment.

Existeixen registres escrits que els conserven.

Això permet que persones de cultures, tradicions i costums de qualsevol part del món, els coneguin, els gaudeixin i els estudiïn.

3. Origen dels mites

Els mites difereixen dels contes de fades que es refereixen a un temps diferent del temps ordinari.

La seqüència del mite és extraordinària, desenvolupada en un temps anterioral naixement del món convencional.

Com els mites es refereixen a un temps i un lloc extraordinaris, i a déus i processos sobrenaturals, han estat considerats usualment com aspectes de la religió.

No obstant això, com la seva naturalesa és totalitzadora, el mite pot il•luminar molts aspectes de la vida individual i cultural.

4. Funció dels Mites

El mite relata els esdeveniments comsi fossin màgics –sobre naturals-, i no com la realitat quotidiana.

En els mites, els sentiments i les forces de la naturalesa apareixen encarnats en un heroi (ésser meravellós).

Aquest porta a terme una feta que afecta o modifica la vida de tot el seu poble.

Els mites narren situacions o històries d’un passat tan remot que no pot situar-se temporalment.

Apareixen fora del tempsque és possible amidar.

El mite neix en un espai desdibuixat, encara que de vegades es reconeixen algunes característiques de la geografia de la zona.

Existeixen molts mites sobre l’obtenció del foc.

En altres comunitats es conten històries sobre com el foc va ser "robat" a diferents personatges, per un heroi que ho va lliurar els éssers humans conservant-lo en una brasa.

5. Classesde Mites

Els mites poden classificar-se segons el tema dominant que revelen.

Mites cosmogònics

Habitualment el mite més important en una cultura, el qual arriba a ser el model exemplar de tots els altres mites, és el mite cosmogònic.

Conta com va ser l’origen del món.

En alguns relats, com el primer capítol del Gènesi bíblic, la creació del món procedeix del no-res (creatio exnihilo).

Els mites egipcis, australians, grecs i mayas també parlen de la creació a partir del no-res. En la majoria d’aquests mites, les deïtats són totpoderoses.

La divinitat pot romandre en el primer pla i convertir-se en el centre de la vida religiosa, com amb els jueus, o pot retirar-se i arribar a ser una divinitat distant o perifèrica, com en els mites dels aborígens australians,grecs i mayas.

Altres mites cosmogònics descriuen la creació com una eclosió dels mons inferiors.

Entre els navajo i els hopi, per exemple, la creació és el resultat d’un ascens progressiu des dels mons inferiors, i l’eclosió des d’aquests últims és l’avanç final cap al món de la humanitat.

Un mite polinesi situa les diverses capes de tal avanç en una pela de coco.

Formalment...