mitja

Accentuació: process per accentuar com cal.
1. Separar en síl·labes
2. Aguda, plana o esdruíxola?
3. Aplicar regles d’accentuació
4. Obert o tancat

– Diftongs: no se separen!
decreixents: vocal + i/u
creixents: gu + a/e/o qu + a/e/o
! la i o la u poden funcionar a vegades com consonants:
quan van a principi de mot (ex: iaio)
entre vocals (ex: feia, meues)
- Normes:
seseparen
rr ss sc ix tj tg tz l·l tx tl tll tm tn mm nn

- mot compost: ben-estar, mil-homes...
- els nexes q porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà...
NO se separen
qu gu ll ny ig

- Diacrític: per a distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual.

! que, què: només s’accentua quan
és interrogatiu i equival a “quina cosa”
va darrere depreposició + equival a “qual”

Diacrítics més importants
amb accent
sense accent

bé, béns (possessions, adv. I conj.)
déu, déus (divinitat)
dóna, dónes (verb donar)
és (verb ser)
féu (verb fer en passsat)
fóra (verb ser)
mà (part del cos)
més (quantitatiu)
mòlt, mòlta (verb moldre)
món (planeta)
móra, móres (fruit)
nét, néta, néts, nétes (d’una família)
ós, óssa, óssos, ósses (animal)pèl, pèls (cabell)
què (relatiu tònic, interrogatiu)
sé (verb saber)
sí (afirmació)
sóc (verb ser)
sòl, sòls (terra)
són (verb ser)
té (verb tenir)
ús (acció d’usar)
véns, vénen (verb venir)
vés (verb anar)


be, bens (corders)
deu, deus (numeral, verb deure)
dona, dones (sexe femení)
es (pronom reflexiu)
feu (verb fer)
fora (adverbi lloc)
ma (possessiu)
mes (part de l’any)molt, molta (quantitatiu)
mon (possessiu)
mora, mores (dona àrab)
net, neta, nets, netes (adj. de neteja)
os, ossos (part anatòmica)
pel, pels (per+el, per+els)
que (relatiu sense prep. / exclamatiu)
se (pronom reflexiu)
si (conjunció)
soc (calçat, tros de fusta)
sol, sols (astre, nota, verb soler)
son (acte de dormir)
te (planta, infusió, lletra i pronom)
us (pronom feble)
vens,venen (verb vendre)
ves (reducció de veges)


!! mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: besnét, adéu....
!! monosíl·labs que no son diacrítics NO PORTEN ACCENT



Agudes: la síl·laba tònica és l’última
Planes: la síl·laba tònica és la penúltima
Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima

- Vocalisme tònic i vocalisme àton
Vocalstòniques: a e [ε] i o [ כ] u
Vocals àtones: a e i o u

! tan la [ε] com la [ כ] es troben exclusivament en posició tònica. Si fem un derivat i perd la tonicitat aquesta vocal es tancarà.

- Divergències de tonicitat. Hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba tònica en castellà que en valencià.


són agudes
alfil
avatar
cautxú
ciclop
criquet
elit
fluor
futbol
handbol
hoqueihumit
interval
misantrop
oboé
oceà
però
policrom
quilogram
radar
Raimon
timpà
tiquet
xandall
xassís
xiclet
són planes
acne
adequa
alvèol
amoníac
atmosfera
austríac
cardíac
càstig
conéixer
córrer
créixer
espàrtac
etíop
intèrfon
leucòcit
magnetòfon
medul·la
meréixer
míssil
Marràqueix
omòplat
paréixer
policíac
rèptil
témer
termòstat
tèxtil
tòrcertorticolli
véncer
vertigen
zodíac
són esdrúixoles
aurèola
Àtila
diòptria
èczema
elèctrode
Etiòpia
Himàlaia
olimpíada
període
pneumònia
rubèola



terminacions que s’accentuen
AGUDES

vocal
vocal + s
-en , -in

PLANES

vocal
vocal + s
-en , -in
acaba en diftong
ESDRÚI-XOLES
totes

! Doble accentuació:
Hi ha paraules que admeten una doble possibilitat d’accentuació en:els compostos de –edre (ex:pentaedre o pentàedre)
algunes paraules com: imbècil o imbecil, xofer o xòfer, dòmino o dominó, càstig o castic...

Recordar també els adverbis acabats en –ment.
- s’accentúen solament si l’adjectiu femení, sobre el qual es forma l’adverbi, s’accentua (ex: ràpida -> ràpidament)


a  sempre obert  à á

i,u  sempre tancat  í, ú ì, ù

e,o  segons la...