Mitocondrias
Páginas: 27 (6702 palabras)
Publicado: 4 de enero de 2014
La endosimbiòsi dels mitocondris.
INTRODUCCIÓ:
He decidit fer aquest treball de recerca, per què em va semblar interessant poder relacionar les cèl·lules del nostre cos amb les cèl·lules bacterianes. En la meva part de “treball” he buscat i afegit una mica d’informació sobre el que serien les nostres cèl·lules, aprofundint una mica en els orgànuls cel·lulars que la composen icentrant-me sobretot en el paper que hi fan els mitocondris i el seu DNA mitocondrial envers a la proba següent que faria: demostrar que les cèl·lules eucariotes humanes provenen de l’endosimbiosis d’algunes bactèries prehistòriques, i això ens relacionaría de manera directa amb els bacteris.
En l’altre part de “recerca”, ja que no tenia ni els materials ni les tecnologies necessàries per poderobservar els mitocondris i menys els seus DNA, he intentat realitzar una comparació de seqüències de DNA mitocondrial d’espècies d’animals i vegetals amb les seqüències de DNA mitocondrial d’un seguit de bactèries, intentant demostrar amb això la relació que tenim amb aquestes, però que no he pogut realitzar per problemes tant de coneixement com de recursos.
1.CÈL·LULA:
La teoría cel·lular afirma que la cèl·lula és la unitat morfològica i funcional de tots els ésser vius, alhora que és la unitat fisiològica dels organismes. Tota cèl·lula prové d’una anterior, és a dir que les cèl·lules només poden sorgir a partir d’unes altres d’existents i que també és la unitat genética autónoma dels éssers vius. Hi han infinitats de formes de cèl·lules que depenen de lesfuncions que aquestes exerceixen. La mida de les cèl·lules és molt variable, per exemple, els bacteris acostumen a mesurar entre 1 i 2 micròmetres de longitud i la major part de cèl·lues humanes d’entre 5 i 20 micròmetres.
La cèl·lula és una estructura construïda per tres elements bàsics: la membrana plasmática, el citoplasma i el material genètic (DNA), que te la capacitat de fer les tresfuncions vitals per a la vida: nutrició, relació i reproducció.
La membrana plasmática del·limita la cèl·lula, la seva composició general és d’un 52% de proteïnes, un 40% de lípids i un 8% de glúcids. És una doble capa de lípids, això van afirmar Singer i Nicholson l’any 1972 i els seus components bàsics són: una bicapa de fosfolípids i glicolípids (que aquests, tenen tendència a desplaçar-selateralment i aquesta mobilitat de les molècules permet a la cèl·lula adaptar-se als espais disponibles), el colesterol (manté l’estabilitat de la bicapa i impedeix que els lípids de la membrana s’uneixin entre si, cosa que produïria la ruptura de la bicapa per cristal·lització), les proteïnes integrals (són les que están parcial o totalment englobades a la bicapa per la part interior), les proteïnesperifèriques (són les que están adossades a la bicapa per la part de fora) i les proteïnes transmembranoses (que són les que travessen la bicapa i presenten sectors polars cap al medi extern i cap al medi intern).
Les funcions de la membrana plasmática són: mantenir separats els medi aquòs exterior del medi aquòs interior, dur a terme els processos d’endocitosi i d’exocitosi, regular l’entradai sortida de molècules a la cèl·lula (òsmosi), regular l’entrada i sortida de ions, possibilitar el reconeixement cel·lular, dur a terme l’activitat enzimática, intervenir en la transducció de senyals, construir unions intercel·lulars i construir punts d’ancoratge.
El pas de substàncies a través de la membrana pot ser de dos tipus: el transport passiu que és el que es duu a terme sense que lacèl·lula gasti energía, i el transport actiu que implica consum d’energia. El transport passiu es pot produïr per difusió simple, que és el pas de substàncies a través de la membrana a causa del seu poc pes mol·lecular, o per difusió facilitada que es duu a terme gràcies a les proteïnes transportadores o permeasses que canvien la seva estructura. Un exemple de transport actiu, és la bomba de...
La endosimbiòsi dels mitocondris.
INTRODUCCIÓ:
He decidit fer aquest treball de recerca, per què em va semblar interessant poder relacionar les cèl·lules del nostre cos amb les cèl·lules bacterianes. En la meva part de “treball” he buscat i afegit una mica d’informació sobre el que serien les nostres cèl·lules, aprofundint una mica en els orgànuls cel·lulars que la composen icentrant-me sobretot en el paper que hi fan els mitocondris i el seu DNA mitocondrial envers a la proba següent que faria: demostrar que les cèl·lules eucariotes humanes provenen de l’endosimbiosis d’algunes bactèries prehistòriques, i això ens relacionaría de manera directa amb els bacteris.
En l’altre part de “recerca”, ja que no tenia ni els materials ni les tecnologies necessàries per poderobservar els mitocondris i menys els seus DNA, he intentat realitzar una comparació de seqüències de DNA mitocondrial d’espècies d’animals i vegetals amb les seqüències de DNA mitocondrial d’un seguit de bactèries, intentant demostrar amb això la relació que tenim amb aquestes, però que no he pogut realitzar per problemes tant de coneixement com de recursos.
1.CÈL·LULA:
La teoría cel·lular afirma que la cèl·lula és la unitat morfològica i funcional de tots els ésser vius, alhora que és la unitat fisiològica dels organismes. Tota cèl·lula prové d’una anterior, és a dir que les cèl·lules només poden sorgir a partir d’unes altres d’existents i que també és la unitat genética autónoma dels éssers vius. Hi han infinitats de formes de cèl·lules que depenen de lesfuncions que aquestes exerceixen. La mida de les cèl·lules és molt variable, per exemple, els bacteris acostumen a mesurar entre 1 i 2 micròmetres de longitud i la major part de cèl·lues humanes d’entre 5 i 20 micròmetres.
La cèl·lula és una estructura construïda per tres elements bàsics: la membrana plasmática, el citoplasma i el material genètic (DNA), que te la capacitat de fer les tresfuncions vitals per a la vida: nutrició, relació i reproducció.
La membrana plasmática del·limita la cèl·lula, la seva composició general és d’un 52% de proteïnes, un 40% de lípids i un 8% de glúcids. És una doble capa de lípids, això van afirmar Singer i Nicholson l’any 1972 i els seus components bàsics són: una bicapa de fosfolípids i glicolípids (que aquests, tenen tendència a desplaçar-selateralment i aquesta mobilitat de les molècules permet a la cèl·lula adaptar-se als espais disponibles), el colesterol (manté l’estabilitat de la bicapa i impedeix que els lípids de la membrana s’uneixin entre si, cosa que produïria la ruptura de la bicapa per cristal·lització), les proteïnes integrals (són les que están parcial o totalment englobades a la bicapa per la part interior), les proteïnesperifèriques (són les que están adossades a la bicapa per la part de fora) i les proteïnes transmembranoses (que són les que travessen la bicapa i presenten sectors polars cap al medi extern i cap al medi intern).
Les funcions de la membrana plasmática són: mantenir separats els medi aquòs exterior del medi aquòs interior, dur a terme els processos d’endocitosi i d’exocitosi, regular l’entradai sortida de molècules a la cèl·lula (òsmosi), regular l’entrada i sortida de ions, possibilitar el reconeixement cel·lular, dur a terme l’activitat enzimática, intervenir en la transducció de senyals, construir unions intercel·lulars i construir punts d’ancoratge.
El pas de substàncies a través de la membrana pot ser de dos tipus: el transport passiu que és el que es duu a terme sense que lacèl·lula gasti energía, i el transport actiu que implica consum d’energia. El transport passiu es pot produïr per difusió simple, que és el pas de substàncies a través de la membrana a causa del seu poc pes mol·lecular, o per difusió facilitada que es duu a terme gràcies a les proteïnes transportadores o permeasses que canvien la seva estructura. Un exemple de transport actiu, és la bomba de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.