Mitologia

Núria Prat Corominas
ÉSSERS PRODIGIOSOS
1 L’Hidra
Vivia en una cova a propdel llac de Lerna. Tenia cos de god i nou caps de serps, dels quals només un era inmortal. Cada vegada que n’ hi tallaven un ni creixien dos.
Hèrcules amb l’ ajuda del seu cosí Iolau van matar l’ hidra de Lerna i del seu cap el vna enterrar sota una gran roca.Segosn la llegenda ell va mullar les fletxes amb la sangdel monstre i van esdevenir verinoses.

2 La Quimera
Era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren el ca Cèrber, Ortro, l'Esfinx i el lleó de Nemea.
Vivia a la regió de Lícia. Iòbates, el rei d'aquest indret, ordenà a l'heroi Bel·lerofontes que matés aquell monstre perquèdevastava el seu regne i devorava els ramats. Un oracle aconsellà a l'heroi que domés el cavall alat Pegàs perquè aquest l'ajudaria en la seva comesa. Bel·lerofontes trobà Pegàs a Corint, bevent de la font Pirene, i amb suavitat li posà al cap una brida d'or que la deessa Atena li havia regalat. El cavall va deixar que Bel·lerofontes el cavalqués i s'elevà pels aires. Volaren molt temps fins queveieren la Quimera. Per a matar-la, Bel·lerofontes havia construït una arma especial: a la punta d'una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llençar foc sobre l'heroi, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom, que li relliscà avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort.

3 Les Harpies
Eren una mena demonstres. El seu nom significa "raptores" i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes .
La seva imatge va evolucionar molt al llarg del temps. En un principi s'identificaven amb forces de la naturalesa, vents tempestuosos que eren capaços d'arrossegar un ésser humà fins a les mansions subterrànies
Més tard es van identificar amb ànimes de morts que es dedicaven araptar les dels vius, o fins i tot amb la de simples monstres que raptaven nens. Hesíode, per contra, les retrata com a dones alades molt belles, potser recollint un mite antic.
Eren filles de Taumant i Electra o, segons les versions, de la Terra i del Vent. De la unió de les Harpies amb el vent Zèfir en van néixer els cavalls immortals Xantos i Bali, els cavalls d'Aquil·les.

El mite més coneguton prenen part és el de l'endeví cec Fineu, a qui les Harpies robaven el menjar o bé l'hi embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se'l. Quan els Argonautes visiten Fineu, s'encarreguen d'allunyar-les per sempre, alliberant-lo d'aquest turment.

4 Les Sirenes
La sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix (tot i que les primitives sirenes tenien aparença de migocells o rèptils).
Significat de les sirenes
La primera menció a la sirena és la història assíria d'Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's, per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien comun auguri de sort, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.
La equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona , dels quals la sirena en seria un exemple. El fet de tenir escates estava associat al pecat durant l'Edat Mitjana i per això apareixen en nombrosos capitell junt a serps i peixos.

5 Elscentaures
Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcàdia, l'Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i...