mm vanguardies segle XX

Índex

Introducció

Capítol I (Unitat s. XIX)

Capítol II (Els signes de la crisi)

Capítol III (Els mites de l'evasió)

Conclusió

INTRODUCCIÓ

En el següent treball, s'exposarà la síntesi dels 3 primers capítols del llibre de Michelli, sobre les avantguardes artístiques del s. XX. Per tal d'entendre a través de la lectura i anàlisis el perquè de la ruptura que es va produir en el si de launitat artística, que va acabar derivant en la violenta irrupció de les avantguardes que van conformar l'art modern.

Les arrels d'aquests fets que van sacsejar de dalt a baix la cultura europea, van ocorre en el s. XIX marcant un abans i un després en l'àmbit històric i artístic.

Capítol I (Unitat del s. XIX)

Després d'introduir-nos en el context històric del procés revolucionari de 1848, es potdir que aquest, ensorra el mur que separava l'art del “poble” (concepte importantíssim pels artistes d'aquest període), començant així el camí de la socialització de l'art. Molts artistes com Baudelaire o Pierre Dupont, Jules Michelet o el mateix Daumier a partir d'aquell moment s'involucrarien de forma directa i personal en la realitat, ja fos amb el fusell a la mà o amb la ploma ven afilada.Allunyant-se del formalisme estètic de Kant i apropant-se a l'idealisme objectiu de Hegel.

Per altra banda s'estableix un prisma d'objectivitat (tot i ser política, i per tant d'alguna forma tenir un factor subjectiu) a l'hora de representar el que l'artista concep o veu del món, refusant i criticant de forma dràstica el subjectivisme romàntic (burgès) amb el qual s'expressaven les seves obres dediferents artistes anteriors.

Aquesta visió es va aguditzar i radicalitzar després de la revolució de 1830, com a conseqüència directa de la doctrina imposada de l'art per l'art en el període de la restauració. Diferenciant-se així entre l'art de saló o l'art del poble que representava un art viu i proper a la gent i a la quotidianitat.

A partir d'aquell moment el realisme es torna el motor artísticde la revolució del '48 derrotant al romanticisme i al neoclassicisme, de la mà d'autors com Coubert Daumier i Millet, que mostraven la realitat de forma crua i directe.

A altres punts d'Europa en concret a Itàlia aquest ideal arriba de la mà dels Macchiaoli tot i que no van tenir l'impacte, la profunditat i les conseqüències del procés francès.

Per tant, 1848 va ser l'últim anhel de la unitatartística que es va mantenir tot i les pugnes internes fins a 1871. En aquest punt, la derrota de la Comuna de Paris i els seus tràgics esdeveniments, suposaran molt més que una simple batalla perduda provocant una profunda crisi en tots els aspectes de l'existència humana. Les conseqüències provocades d'aquest canvi de cicle, en l'art, la cultura i la concepció del món es projectaran fins alsnostres temps.





Capítol II (Els signes de la crisi)

En aquest capítol, l'autor reflecteix el trauma que va suposar la desfeta de la Comuna de Paris i amb ella els ideals del '48 a través de Van Gogh, Ensor i Munch. Que com cita Michelli “tres artistes, tres destins, tres homes units pel fil d'una història” que l'autor escull per evidenciar els signes d'una crisi que donarà peu a les avantguardesi a l'art modern ta com l'entenem.

Però recapitulem, per entendre el que va passar, abans ens hem de remuntar als seus orígens, humils en el cas de Vang Gogh, i que com diu Michelli en va rebre d'ells un “curs gratuït en la universitat de la misèria” de mans dels miners belgues del Borinage, marcant-lo profundament i donant-li una visió del món realista. La seva obra es veu carregada decontingut social on s'accentua l'expressió a través de la deformació realista, i el color utilitzat com una eina per transmetre sentiments d'una forma directa.
Com en el cas dels Menjadors de patates, que a través de la deformació realista la simplificació i la concentració dramàtica, fa sortir el verdader significat de les dures condicions de treball i la penúria que vivia aquella gent.

Un cop passat...