mmmm



TARGET
COSTING


Introducció
Tradicionalment, les empreses han tingut en compte un sistema de gestió de determinació de preus i costos basat en una seqüència molt senzilla que consistia en determinar els costos de producció d’un producte, afegir-li un marge d’utilitat i amb aquesta informació l’empresa podia definir un preu final del mateix.
Així doncs, fins fa uns anys la situaciópodia variar una mica en funció dels mètodes aplicats, però en definitiva no eren els preus els que definien els costos, sinó que en base als costos s’acceptava un preu.
Durant aquest període històric, en el que teniem una economia tancada activada sobre tot pel producte nacional, aquests mètodes en que els preus venien fixats pels costos eren totalment vàlids, degut a la possibilitat d’establirpreus competitius per a les empreses, ja que entre elles els costos i qualitat eren molt semblants.
Però hi ha un punt d’inflexió en el moment en què hi ha una obertura econòmica que genera una sèrie de canvis importants als mercats, que fa que tant la competitivitat interna i l’externa es vegin incrementades, que degut als permanents canvis tecnològics el cicle de vida dels productes es vegireduit i que a més a més, els consumidors han canviat la mentalitat perquè tenen més informació i s’interessen per conèixer els preus relatius del producte, tant al mercat intern com a l’extern.
Tots aquests aspectes han obligat a les empreses a modificar el seu esquema de gestió i intentar canviar la seqüència aplicada fins al moment, per una altra que tingui el punt de partida en el preu de venda, apartir d’aquí descomptar el marge d’utilitat desitjat per l’empresa per tal d’acabar definint el que seria el màxim cost possible que s’hauria d’obtenir per al producte en qüestió.
Així doncs i a mode de resum, podem definir que l’evolució en l’esquema de gestió segueix aquests dos esquemes:






Tot aquest procés que observem no és tant senzill com sembla, no consisteix simplement entransposar els termes de l’equació, sinó en definir tot un sistema de gestió de preus i costos donant lloc al que s’anomena Target Costing.

Una mica d’història
Una via retrògrada per determinar els costos del producte és una de les característiques més importants del “target costing”, que es pot trobar ja al començament del segle passat a Ford als Estats Units i en el desenvolupament delVolkswagen Beetle a Alemanya a la dècada de 1930. Volkswagen, per tal de complir amb la meta de preus, es varen plantejar una sèrie de solucions tècniques alternatives sobre la base de consideracions de cost. No obstant això, es va començar a plantejar com a objectiu principal durant el període d'escassetat de recursos després de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest temps, els nord-americans creen unconcepte de maximitzar atributs desitjables del producte, mentre que al mateix temps es tracta de reduir al mínim els costos del producte. La tècnica es coneix com "value engineering" i posteriorment va ser adoptada per les empreses japoneses per tal de suportar la dura competència dins de Japó. Durant la dècada de 1960, el "value engineering" es va combinar amb la idea d'influir i reduir elscostos del producte tan aviat com fós possible, durant les etapes de planificació i desenvolupament d'un producte. El primer ús del "value engineering" fóu al Japó conegut com "genka Kikaku" i es va produir a Toyota al 1963, encara que no s'esmenta en la literatura japonesa fins al 1978 (Tani et al., 1996). Més tard "genka Kikaku" va ser traduït a "target costing", el terme utilitzat ara a tot el món.Alguns experts van fer una investigació etimològica per aclarir la derivació del terme "target costing" de llengua japonesa, que es descriu a la Figura 1. Fins i tot encara, alguns critiquen l'ús de "Target Costing" com a traducció de "genka Kikaku", el terme que ha estat generalment acceptat al món occidental. A la reunió anual de la “Japan Cost Society” al 1995, el nom oficial va ser assignat...