Mobilitat geogràfica i precarietat laboral

Estan relacionades la mobilitat geogràfica i la precarietat laboral?

Un dels temes que crea més debat en la societat espanyola és l’increïble augment del cost de vida sense una pujada dels salaris. Està en boca de tothom la pujada dels preus dels pisos, i conseqüentment de les hipoteques, de l’estabilització dels salaris,...
Per això tothom necessita treballar per viure i mirar per labutxaca, comparar productes i escollir una bona relació qualitat-preu, és a dir, no malgastar.

Els diners sempre són un dels elements més important quan un individu escull una feina, però hi ha altres factors, com pot ser la distància entre la llar i el treball que implícitament ve donada i que, moltes vegades, el salari no ho cobreix i s’ha de pagar de la nostra butxaca. Últimament s’ha pogutcomprovar que la pujada del nivell de vida no ha vingut acompanyada amb un augment dels salaris. Si ens centrem amb el cas de Catalunya les dades no podien mostrar un situació pitjor:
El salari mig real dels treballadors catalans va disminuir un 2,2% en el 2005, el que suposa una caiguda 1,3 punts superior a la del conjunt d'Espanya, on aquest indicador va baixar un 0,9%, segons un informe de l'empresade treball temporal Adecco i l'escola de negocis IESE basat, fonamentalment, en l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El sou mig real dels treballadors catalans es va situar en 1.669 € mensuals, el que suposa el mateix valor real que es va registrar el 2000 prenent com referència el nivell de preus de 2005. En el 2004, el salari mig real a Catalunya era de1.706 € mensuals.

Evidentment aquesta situació ha portat greus conseqüències a la societat catalana, i especialment a determinats col·lectius.
Un estudi de la UGT sobre l’emancipació ens diu que el voltant del 90% de les persones assalariades menors de 20 anys i el 50% de les persones que tenen entre 20 i 29 anys reben un salari brut mensual de 1.000 € o menys. A més, aquest col·lectiu és elque presenta una major taxa d’atur i de temporalitat, sent aquesta última el 53,2% en els menors de 25 anys.
A part, un 23,7% de les llars catalanes arriben a final de mes amb dificultats, i un 28,8% amb alguna dificultat. Les famílies monoparentals i unipersonals de més de 65 anys són les que tenen més dificultats.
Una altra dada que mostra els problemes de les economies familiars és que un53,5% de les llars no tenen capacitat d’estalvi.

Amb aquest estudi volem veure si cada vegada és més difícil de cobrir la despesa en transport per la societat en general, donada aquesta pujada del cost de vida, quan abans era una despesa que no era gaire important per les llars catalanes.
Quan ens referim a precarietat laboral no ens referim a que les condicions de treball siguin infrahumanes oque les jornades de treball siguin de 14 hores. El que volem dir és que avui en dia es donen moltes desigualtats en el que el salari respecta, i que és molt comú que es donin casos de dues persones fent la mateixa feina però separades per 25 o 30 anys d’edat i una diferència de salari espectacular. Aquelles persones que, tot tenir estudis universitaris o de grau mig i estar perfectamentqualificades, tenen un salari ridícul que no els permet arribar a final de mes són víctimes d’un tipus de precarietat laboral, ja que la seva única font d’ingressos és el salari.
Queda clar que el col·lectiu que està més afectat per aquesta situació és la dels joves menors de 30 anys, i el de les parelles joves menors de 35 anys amb fills. També les persones grans majors de 65 anys tenen problemes, peròperquè tenen una pensió molt baixa.

És important remarcar que la Generalitat de Catalunya va crear una llei pionera a tot Europa on s’estableixen una sèrie d’objectius i directrius per la mobilitat del conjunt del país, Llei de mobilitat (9/2003 de 13 de Juny). Aquesta llei té com a objectius bàsics:

o Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic amb les de mobilitat.
o...