moda i consumisme

Inicis de la moda:
Des d'èpoques remotes la vestimenta ha caracteritzat els diferents grups de la societat i la seva evolució a través del temps. Els homes i dones primitius van usar pells d'animals per protegir-se de les adversitats del clima i els terrenys, llavors es vestien més per necessitat que per qualsevol altra raó. Després, la roba es va començar a utilitzar com a element cridanerrepresentatiu i diferenciador d'estrats socials, sexes, professions i estatus.. Al segle XIX, les revistes femenines van començar a promocionar les noves tendències i fins i tot a oferir patrons econòmics perquè les dones poguessin confeccionar la seva pròpia roba. A partir de la segona revolució industrial, la moda es converteix en una fita a aconseguir, un producte que fascina, un ingredient mésque serveix per distingir-se dels altres, un objecte més de consum. Amb l'arribada del segle XX i la popularitat del cinema i la televisió, les estrelles de la pantalla es van convertir en ídols internacionals i van començar a imposar la moda. El mateix va passar amb els músics famosos, els quals van posar en voga estils radicals que la joventut no va trigar a imitar. Avui en dia, la situació hacanviat. Els anunciants es valen eficaçment de desfilades de models, atractives revistes de paper setinat, cartelleres, aparadors i anuncis televisius per crear una demanda de peces noves.
Mètodes per imposar la moda:
La moda es com una activitat o una forma de pensar una mica extranya però que tenim en comú les persones. Seria impossible fer desaparèixer les modes perquè avui en dia forma part dela vida de totes les persones ja que els temps canvien i hem de seguir innovant per un millor desenvolupament. La qüestió consisteix en aconseguir tenir poder sobre ella, abans de que ella el tingui sobre nosaltres.
Si no tenim un estil propi, en tots els sentits, perdem part de la nostra llibertat ja que no decidim sobre nosaltres mateixos; les nostres decisions ja no estan relacionades amb elsnostres gustos sinó amb la moda que hi ha en aquell moment.
Si no aconseguim tenir una independència sobre nosaltres, serem una espècie de copies del que els demes diuen o fan. Molta gent creu que si vestim o adoptem les costums dels famosos o de gent important serem més guapos o destacarem més, però no es així, ja que no tenim perquè seguir la moda dels dissenyadors o de les revistes, nosaltrestenim el nostre propi gust i la nostra llibertat.
Hi ha varies formes de imposar una moda:
1. Notícies. Les noticies dels actors, cantants, models, es a dir, gent famosa que ofereix als medis de comunicació fotos, entrevistes i reportatges que ho utilitzen per imposar una moda. Grans llançaments.
2. Imitar a un ídol.
3. Seguir la moda de la vestimenta de les altres persones.
4. Crearpolèmica.




Caure en el consum:
El màrqueting és el germà dolent de la psicologia, el que ens estudia no per ajudar-nos i millorar-nos, sinó per encàrrec del productor, per veure les nostres debilitats i convertir-nos en consumistes. Tot el que fem o deixem de fer és passat pel seu ull per veure com ens poden enganxar més i més i buidar les nostres butxaques omplint les seves. De fet, moltes "gransmarques" com Nike, han subcontractat per complet la producció i només es dediquen al màrqueting de la seva marca. L’aclaridor llibre "No Logo: el poder de les marques" de Naomi Klein ens ofereix un esgarrifós panorama del que són les marques i com funcionen en realitat. A priori, no tenim res en contra de les marques, simplement són el nom comercial d'un determinat producte al que nosaltresassociem una sèrie de característiques. Si el producte és de qualitat, associarem qualitat. La perillosa és la marca de pertinença, és a dir, quan la marca s'associa a un determinat grup, a una manera de ser, quan supleix una manca de personalitat o inseguretat. És el "marquisme", el consum de marques cares el que ens han fet associar un tipus de vida, de personalitat, de manera de ser, que exclou...