Modelos Atomicos

MODELS ATÒMICS


1. EL MODEL ATÒMIC DE DALTON (1808).
A l'any 1808 el químic Dalton, després d'estudiar el comportament de la matèria en les reaccions químiques, va arribar a la conclusió de que eixe comportament només es podia explicar si s'admet l'existència dels àtoms: existeixen diferents classes d'àtoms (una classe d'àtom per cada element) que es convinen en determinades proporcions pera formar molècules (compostos químics).
Dalton considerava els àtomos com a les porcions de matèria més xicotetes que poden existir, per tant per a Dalton els àtoms eren partícules indivisibles, sense parts i, per tant, immutables i eternes.
Però amb uns àtoms d'aquest tipus no podem donar una explicació sobre la formació dels enllaços entre els àtoms: si són com pedres xicotetes, com s'enganxenper a formar molècules? Quan dos pedres xoquen només poden fer que rebotar, si es queden enganxats, serà que existeix alguna classe de pegament? En eixe cas, de què està fet eixe pegament? O serà que s'enganxen perquè la seua forma excaixa? Pot tindre forma algo que no té parts?
¡UF!
2. EL DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ: ELS RAIGS CATÒDICS.

50 anys després, entre 1858 i 1859, el físic i matemàticalemany Julius Plücker va descobrir que, quan es produïa una descàrrega elèctrica dins d'un tub de vidre (el qual contenia un gas a baixa pressió), s'observava una fluorescència que semblava procedir del càtode (electrode negatiu), per això els va anomenar raigs catòdics. Altres físics (William Crookes al 1875 o Philip Lenard en 1888) van perfeccionar l'artefacte amb la finalitat d'estudiar elcomportament dels gasos durant la descàrrega elèctrica.
Bàsicament un tub de descàrrega (o tub de raigs catòdics) és un tub de vidre, el qual conté un gas a molt baixa pressió. En els extrems del tub es fiquen dos electrodes metàl·lics. Quan els electrodes es conecten a un generador d'alt voltatge (en aquella época s'utilitzaven els anomenats “rodets de Ruhmkorff”) ocorreix que:
– El gas del tubs'il·lumina com a conseqüència del pas del corrent elèctric a través del gas.
– Si la pressió és suficientment baixa no s'observa la lluminiscència del gas però s'observa un punt lluminós en el vidre (que està impregnat amb una substància fluorescent) que hi ha darrere de l'ànode.
El fenòmen es va popularitzar i es van desenvolupar moltes variants del tub que, fins i tot, es mostraven en teatresi espectacles diversos. Com vorem més endavant, des d'el seu naixement el tub de raigs catòdics estava predestinat a convertir-se en espectacle.
Una de les variants del tub és el Tub de Crookes (a la dreta), en el qual s'intercala en la trayectòria dels raigs un objecte metàl·lic de forma que es projecta l'ombra sobre la paret de vidre. El físic britànic Joseph John Thomson va rebre el premiNobel en 1906 pels seus treballs (fets cap a 1897) que van aclarir la naturalesa dels raigs catòdics i van conduir al descobriment de l'electró. Bàsicament els treballs de Thomson i altres van demostrar que:
– 1) Els raigs es propaguen en línia recta. Això queda demostrat pel fet de que es projecta l'ombra de la creu sobre la paret en el (açi) . No obstant, això no aclara res sobre la naturalesadels raigs catòdics (la llum es propaga en línia recta, pero un feix de partícules amb molta velocitat també).
– 2) Són capaços de produir accions mecàniques (comunicar moviment). Aquest fet mostra clarament que el feix està format per partícules de matèria (la llum no és capaç de fer girar un molinet).
– 3) Es desvien en presència d'un camp magnètic. Això mostra que les partícules tenen càrregaelèctrica (les càrregues elèctriques si que són afectades per la presència d'un imant).
– 4) Les partícules tenen càrrega negativa. Per a comprovar-ho es va utilitzar un tub com el de l'esquema següent. En eixe tub es fiquen dues plaques amb càrrega elèctrica i es comprova que flux d'electrons es desvia cap a la placa amb càrrega positiva, la qual cosa indica que les partícules tenen càrrega...