Modelos Atómicos

I.E.S. Marxadella - Torrent

9

Departament de Física i Química

MODELS ATÒMICS. TAULA PERIÒDICA
Tub de raigs catòdics

Aprendre a pensar
Sir Ernest Rutherford, president
de la Societat Real Britànica i
Premi Nobel de Química el 1908,
explicava la següent anècdota:
Fa algun temps, vaig rebre la trucada d'un col·lega. Estava a punt de posar un zero a un estudiant
per la resposta quehavia donat en un problema de física, malgrat que aquest afirmava rotundament
que la seva resposta era absolutament encertada. Professors i estudiants van acordar demanar arbitratge d'algú imparcial i vaig ser elegit jo.
Vaig llegir la pregunta de l'examen i deia: Demostreu com és possible determinar l'altura d'un edifici
amb l'ajuda d'un baròmetre.
L'estudiant havia respost: porte elbaròmetre al terrat de l'edifici i li lligue una corda molt llarga. El
despenje fins a la base de l'edifici, marque i mesure. La longitud de la corda és igual a la longitud de
l'edifici.
Realment, l'estudiant havia plantejat un seriós problema amb la resolució de l'exercici, perquè havia
contestat a la pregunta correcta i completament.
D'altra banda, si se li concedia la màxima puntuació, podriaalterar la mitjana del seu any d'estudi,
obtenir una nota més alta i així certificar el seu alt nivell en física, però la resposta no confirmava
que l'estudiant tingués aquest nivell.
Vaig suggerir que se li donés a l'alumne una altra oportunitat. Li vaig concedir sis minuts perquè em
respongués la mateixa pregunta però aquesta vegada amb l'advertiment que en la resposta havia
de demostrar elsseus coneixements de física.
Havien passat cinc minuts i l'estudiant no havia escrit res. Li vaig preguntar si desitjava marxar, però
em va contestar que tenia moltes respostes al problema. La seva dificultat era triar la millor de totes.
Em vaig excusar per interrompre'l i li vaig pregar que continués.
© SABER, C.B. – José Satoca

1r Batx. Unitat 9Pàgina1

I.E.S. Marxadella -Torrent

Departament de Física i Química

En el minut que li quedava va escriure la següent resposta: prenc el baròmetre i el llance a terra des
del terrat de l'edifici, calcule el temps de caiguda amb un cronòmetre. Després aplique la formula
alçada igual a un mig de l'acceleració pel temps al quadrat i aconsegueix l'alçada de l'edifici.
En aquest punt li vaig preguntar al meu col·lega sil'estudiant es podia retirar. Li va donar la nota
més alta.
Després d'abandonar el despatx, em vaig retrobar amb l'estudiant i li vaig demanar que em contés
les seves altres respostes a la pregunta. Bé, va respondre, hi ha moltes maneres, per exemple, prens
el baròmetre en un dia assolellat i mesures l'altura del baròmetre i la longitud de la seva ombra. Si
mesurem a continuació la longitud del'ombra de l'edifici i apliquem una simple proporció, obtindrem també l'altura de l'edifici.
Perfecte, li vaig dir, i un altre mètode? Si, va contestar, aquest és un procediment molt bàsic per
mesurar un edifici, però també serveix. En aquest mètode, prens el baròmetre i et situes en les
escales de l'edifici a la planta baixa. Segons puges les escales vas marcant l'altura del baròmetre i
comptesel nombre de marques fins al terrat. Multipliques al final l'altura del baròmetre pel nombre
de marques que has fet i ja tens l'altura.
Aquest és un mètode molt directe. Per descomptat, si el que vol és un procediment més sofisticat,
pot lligar el baròmetre a una corda i moure'l com si fos un pèndol. Si suposem que, quan el baròmetre està a l'altura del terrat la gravetat és zero, i si tenim encompte la mesura de l'acceleració de la
gravetat en descendir el baròmetre en trajectòria circular en passar per la perpendicular de l'edifici,
de la diferència d'aquests valors, aplicant una senzilla formula trigonomètrica, podríem calcular,
sens dubte, l'altura de l'edifici.
Seguint un procediment similar, lligues el baròmetre a una corda i el despenges des del terrat al
carrer. I...