modelos productivos locales

INTRODUCCIÓ.
Per entendre el context territorial a on es proposa desenvolupar les accions objecte d’aquest projecte cal tenir present l’evolució dels models productius i el desenvolupament local.
No és cap anormalitat el fet que els espais de desenvolupament empresarial, siguin un centre d’empreses, un viver , espais co-working o qualsevol altre fórmula de desenvolupament i creixementempresarial, estan vinculats als mercats a les crisis i ha totes les accions o esdeveniment que afectin l’economia.. Quant les empreses creixen, els espais a on s’ubiquen creixen i es desenvolupen. Quan els vents de les crisis , bufen, els vivers , els polígons, els centres d’empresa pateixen. El projecte es vincula a la necessitats que aquests espais puguin ser gestionats de forma supramunicipal,que puguin adaptar-se a les noves formes de fer economia, cercant una especialització intel•ligent dels seus usos. És en aquest context a on volem situar el projecte, tenint en compte el desenvolupament dels models comarcals i cercant la complicitat de tots els actors, per tal de donar una resposta contundent aquests nous paradigmes socials i empresarials sorgits d’aquesta nova situació econòmicaactual.
Des de ja fa un cert temps, l’emergència del territori com a entitat pròpia sobre la qual operen diferents actors i sobre el que es focalitzen els diferents recursos públics i privats per al seu desenvolupament econòmic, ha anat prenent força. El sorgiment d’un procés de descentralització de la UE, en un entorn de globalització econòmica i amb un procés de transformació dels paradigmesproductius imperants, s’ha anat tendint a potenciar el paper dels governs locals, més enllà fins i tot dels nivells subestatals. Com es podrà observar, això no vol dir que l’estat desaparegui. Al contrari, algunes reflexions conviden a pensar que, precisament, es va reforçant. El significat de tot això, és que la perspectiva territorial, és la que agafa rellevància a l’hora d’analitzar i proposarpolítiques de desenvolupament econòmic.
Aquest fet es tradueix, amb un creixent interès per la planificació territorial, per l’articulació d’estratègies i la planificació d’intervenció en els mercats per mitjà de noves eines com els partenariats o la cooperació publico-privada. La planificació, doncs, requereix una forta connexió amb l’entorn econòmic, polític, social i ambiental. Per aquestmotiu, l’òptica territorial sembla ser un marc amb capacitat per donar una resposta a tots aquests elements. En els darrers 30 anys, per tant, han sorgit diverses teories sobre el desenvolupament local. Inicialment, la perspectiva predominant era la que basava el progrés econòmic a través d’un sistema públic d’intervenció de model keynesià, amb grans aportacions econòmiques, combinat amb un modelproductiu fordista, amb un teixit empresarial basat en els patrons clàssics. Es considera aquest model com a exogen al territori ja que preveu que el desenvolupament es dóna per mitjà de grans inversions externes en infraestructures i té com a objectiu un model únic de desenvolupament basat en la concentració industrial. Només hi ha una forma de tirar endavant un territori. Això suposa que aquell queparteix amb unes característiques inicials avantatjoses (per exemple, un territori amb recursos naturals abundants) té àmplies possibilitats d’èxit.
S’imposa, d’aquesta manera, una visió estratificada de l’espai, amb jerarquies, territoris que estant per damunt i territoris que estant per sota. Una situació que ve donada per condicions naturals i que només es pot resoldre a partir d’una incidènciaexterna, una inversió, la instal•lació d’una empresa, etc.
Amb tot, a partir dels ’90 a mesura que el model fordista va entrant en crisi, però també en consonància amb un procés d’estancament de les polítiques d’estimulació de la demanda, es comença a parlar d’una nova visió del desenvolupament d’un territori. Es tracta d’un nou enfocament, basat en una perspectiva endògena, que parteix dels...