Models De Mediació
Páginas: 13 (3088 palabras)
Publicado: 3 de enero de 2013
Generalment es parla de 3 grans models de mediació:
El Model de l'Escola de Negociació de la Universitat de Harvard
El Model Transformatiu de Bush i Folger
El model de Circularitat Narrativa de Sara Coob
en realitat el paisatge de la mediació és més variat. Hi ha idees sobre resolució de conflictes després de les guerres i conflictes civils (per exemple, les que proposa Galtunganomenades de les “3R”: reconstrucció, reconciliació i resolució; o les de Fitzduff en relació concretament a la conflictivitat a Irlanda del Nord o la proposta general de Ledarach per a societats profudament dividides...).
Però ens limitarem als tres grans models perquè són els més coneguts i sistematitzats.
Abans de res hem de dir que tots tres aporten elements valuosos i que és boincorporar a la nostra perspectiva i pràctica els aspectes que més ens serveixin de cadascun d'ells. Cada cas que hem d'abordar té característiques diferents i requereix un abordatge diferent segons aquestes característiques. Saber-nos-hi adaptar requereix visió estratègica i domini de les tècniques pròpies de cada model. És aquesta possibilitat el que converteix la mediació en una forma d'artesania o,si es vol, fins i tot en un art.
EL MODEL DE HARVARD
El model de Harvard, més que un sistema de mediació, és una escola de resolució de conflictes i negociació. O, en tot cas, un mètode de mediació per a la negociació asistida. Això de vegades no es té en compte quan es compara la metodologia del grup de Harvard amb les idees de la mediació tranformativa i circular-narrativa, i és prouimportant perquè permet entendre la diferència de perspectiva i sobretot d'objectius entre aquesta primera escola i les altres dues.
Les idees i experiències de l'Escola de Harvard han influit molt en les pràctiques dels profesionals de la mediació, fins al punt de molts d'ells el tenen com a mètode predominant. Probablement ho afavoreix el fet que, com veureu, és el model més fàcil de comprendre ide dur a la pràctica (i el que té resultats més immediats i visibles).
Va néixer a mitjan dècada dels seixanta gràcies a Roger Fisher i William Ury, professors de Dret a Harvard, que van començar a investigar mètodes de negociació i l'any 1981 van publicar Getting to Yes, traduït al castellà com Obtenga el sí. Al cap de 10 anys Ury va publicar Getting Past No (Supere el No, en castellà). El“mètode Fisher-Ury” ve a ser el més reconegut dins el model Harvard.
EL MÈTODE FISHER-URY
4 elements importants:
Les persones: cal separar les persones del problema
Els interessos: Cal centrar-se en els interessos i no en les posicions
Les opcions: Cal passar de les posicions a les opcions, inventar opcions en benefici mutu, treballar junts per crear opcions que satisfacin totesles parts
Criteris: cal fer servir criteris objectius
1.- Separar les persones del problema
S'entén que cada part de la negociació té 2 classes d'interessos: en l'essència i en la relació. Els autors consideren que generalment la relació entre parts tendeix a barrejar-se amb el problema, i que això cal evitar-ho a tota costa. Accentúen que s'ha de separar la relació de l'essència, i quecal “tractar directament amb EL problema DE les persones”.
Hi ha 3 elements importants:
Les percepcions
Les emocions
La comunicació
Pel que fa a les percepcions:
Afirmen, com tots sabem, que en una disputa i negociació hi ha diferents percepcions en cada part, i recomanen als negociadors (i d'aquí es desprenen nombroses tasques pel mediador):
posar-se al lloc de l'altreno deduir les intencions dels altres a partir de les pròpies pors
no culpar els altres dels problemes propis
discutir les percepcions diferents de cadascú
buscar oportunitats d'actuar que estiguin en desacord amb les percepcions
asegurar-se que tothom participa en el procés i en la generació del resultat
fer que les propostes no vulnerin els valors de l'altra part
Quant...
El Model de l'Escola de Negociació de la Universitat de Harvard
El Model Transformatiu de Bush i Folger
El model de Circularitat Narrativa de Sara Coob
en realitat el paisatge de la mediació és més variat. Hi ha idees sobre resolució de conflictes després de les guerres i conflictes civils (per exemple, les que proposa Galtunganomenades de les “3R”: reconstrucció, reconciliació i resolució; o les de Fitzduff en relació concretament a la conflictivitat a Irlanda del Nord o la proposta general de Ledarach per a societats profudament dividides...).
Però ens limitarem als tres grans models perquè són els més coneguts i sistematitzats.
Abans de res hem de dir que tots tres aporten elements valuosos i que és boincorporar a la nostra perspectiva i pràctica els aspectes que més ens serveixin de cadascun d'ells. Cada cas que hem d'abordar té característiques diferents i requereix un abordatge diferent segons aquestes característiques. Saber-nos-hi adaptar requereix visió estratègica i domini de les tècniques pròpies de cada model. És aquesta possibilitat el que converteix la mediació en una forma d'artesania o,si es vol, fins i tot en un art.
EL MODEL DE HARVARD
El model de Harvard, més que un sistema de mediació, és una escola de resolució de conflictes i negociació. O, en tot cas, un mètode de mediació per a la negociació asistida. Això de vegades no es té en compte quan es compara la metodologia del grup de Harvard amb les idees de la mediació tranformativa i circular-narrativa, i és prouimportant perquè permet entendre la diferència de perspectiva i sobretot d'objectius entre aquesta primera escola i les altres dues.
Les idees i experiències de l'Escola de Harvard han influit molt en les pràctiques dels profesionals de la mediació, fins al punt de molts d'ells el tenen com a mètode predominant. Probablement ho afavoreix el fet que, com veureu, és el model més fàcil de comprendre ide dur a la pràctica (i el que té resultats més immediats i visibles).
Va néixer a mitjan dècada dels seixanta gràcies a Roger Fisher i William Ury, professors de Dret a Harvard, que van començar a investigar mètodes de negociació i l'any 1981 van publicar Getting to Yes, traduït al castellà com Obtenga el sí. Al cap de 10 anys Ury va publicar Getting Past No (Supere el No, en castellà). El“mètode Fisher-Ury” ve a ser el més reconegut dins el model Harvard.
EL MÈTODE FISHER-URY
4 elements importants:
Les persones: cal separar les persones del problema
Els interessos: Cal centrar-se en els interessos i no en les posicions
Les opcions: Cal passar de les posicions a les opcions, inventar opcions en benefici mutu, treballar junts per crear opcions que satisfacin totesles parts
Criteris: cal fer servir criteris objectius
1.- Separar les persones del problema
S'entén que cada part de la negociació té 2 classes d'interessos: en l'essència i en la relació. Els autors consideren que generalment la relació entre parts tendeix a barrejar-se amb el problema, i que això cal evitar-ho a tota costa. Accentúen que s'ha de separar la relació de l'essència, i quecal “tractar directament amb EL problema DE les persones”.
Hi ha 3 elements importants:
Les percepcions
Les emocions
La comunicació
Pel que fa a les percepcions:
Afirmen, com tots sabem, que en una disputa i negociació hi ha diferents percepcions en cada part, i recomanen als negociadors (i d'aquí es desprenen nombroses tasques pel mediador):
posar-se al lloc de l'altreno deduir les intencions dels altres a partir de les pròpies pors
no culpar els altres dels problemes propis
discutir les percepcions diferents de cadascú
buscar oportunitats d'actuar que estiguin en desacord amb les percepcions
asegurar-se que tothom participa en el procés i en la generació del resultat
fer que les propostes no vulnerin els valors de l'altra part
Quant...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.