Models politico-criminals

Els models als quals es pot fer referència són:

L'expansió del dret penal, que posa l'accent en la tendència a tipificar penalment cada vegada més conductes. Això comporta l'aplicació de mésmesurades de seguretat, més penes i més llargues, i per tant l'augment de la població penitenciària. És a dir,el resultat seria una major intervenció del Dret Penal.

D'altra banda, trobem ladenominada societat de risc, que, inevitablement, es relaciona amb la postura anterior, ja que en donar-se canvis socials de manera tant accelerada, augmenta la pressió de la societat cap al sistemapenal, exigint més mesures de seguretat, utilitzant com un dels agents principals de pressió els mitjans de comunicació massiva.

En tercer lloc, trobem el model denominat dret penal de l'enemic, queva ser proposat per Jakobs i, bàsicament consisteix a negar-li el títol de persona o ciutadà a un delinqüent en concret; negant-li les seves garanties individuals, la seva reinserció social igarantint-li, per tant, la seva expulsió del sistema social al que alguna vegada va pertànyer.

D'altra banda, la deriva autoritària consisteix a aplicar lleis que apliquen sentències poc proporcionalsal delicte, i que generen major despesa pública, sense que solguin tenir resultats a llarg termini.

L' abolicionisme, d'altra banda, defensa la necessitat d'eliminar el sistema penal i es postulaa favor de formes diferents al càstig, com a resposta al delicte.

També existeix el minimalisme penal; que en una forma menys radical que l'abolicionisme, proposa que el sistema penal intervinguiquan realment és imprescindible, on existeix realment una aplicació més segura de les garanties jurídiques.

Finalment trobem el model proposat per Roxín, qui expressa que és important tenir unsistema més refinat de càstig com a resposta al delicte. És a dir, utilitzar menys el sistema penitenciari i obrir-se a l'aplicació de sancions que combinin continguts de responsabilitat i...