Models d'orientacio i intervencio psicopedagogica, pac 2 uoc

MODELS D’ ORIENTACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Analitzar un possible procés d’ intervenció psicopedagògica a l’ etapa d’ infantil o primària a partir d’una situació proposada.

A mitjans del segon trimestre del curs escolar, la cap d’estudis d’un centre d’infantil i primària, de doble línia, comunica a l’EAP la preocupació, del professorat i especialment dues tutores (la de pàrvuls decinc anys i la de pàrvuls de quatre anys) que han mostrat en una reunió del cicle infantil.
La parvulista de P5, comenta que hi ha un nen nou a la classe que presenta una sèrie de dificultats en la seva expressió oral. Diu que també mostra una actitud molt infantil i que necessita ajut constant i una atenció molt individualitzada en el seu procés d’aprenentatge.
Els pares han explicat a latutora que és un nen que li va costar molt parlar, que va estar atès pel CDIAP fins el curs passat i ara assisteix a una reeducació logopèdia fóra del centre. També comenten que el canvi d’escola ha estat motivat perquè no els hi agradava la metodologia que empraven en l’altra escola.
Junt amb aquesta preocupació la mestra de P4 ha comentat que a la seva aula hi ha uns quatre alumnes que no parlen béi que ningú els atén.
La mestra d’educació especial ha rebut els comentaris de les tutores i la demanda de suport però considera que hauria de fer-se un plantejament més curricular per desenvolupar l’expressió oral al parvulari.
La cap d’estudis està preocupada perquè no s’acaben de posar d’acord per fer actuacions coordinades i demana la intervenció de l’EAP.

Possibles intervencions:

Elprocés de assessorament del psicopedagog en aquest cas seria el de recollir les aportacions de cadascú dels agents del cas establir pautes i maneres de funcionament i d’organització ja que a priori, en el cas exposat, pensem que l’equip docent pot ser més protagonista en les seves funcions i sentir-se més partícip en la manera de funcionar del centre aprenent a construir accions determinades iposant-les en pràctica.

Els criteris d’acció del psicopedagog seran poder dotar als docents d’un espai propi per dialogar sobre com es posen en pràctica les seves intervencions i sobre necessitats especials o dificultats que observen al aula.

Les reunions del cicle infantil podrien estar pautades per ítems com per exemple:
1.- valoració global de cada classe, continguts, aprenentatge,interacció mestre-alumnes.
2.- casos concrets, necessitats i/o dificultats.
Anàlisis del cas, del entorn del cas, intervencions familiars, intervencions d’altres centres o entitats.
3.- possibles plantejaments de canvis en l’escola (horaris, matèries...).
*els ítems de la reunió podrien ser escollits per les pròpies persones que hi assisteixen per a que es tractin els temes que els interessin essentin partícips i els hi motivi el fet d’anar i el sentit de producció útil no de pèrdua de temps.

El psicopedagog podria detectar angoixes o necessitats dels propis agents i les hauria de treure a la reunió per a què els docents sentin suport i comprensió i al mateix espai proposar i plantejar entre les persones assistents maneres d’actuar. Entre les maneres d’actuar plantejades i les accions quepugui veure el psicopedagog que podrien ser important (formació, exemples d’altres escoles, noves metodologies...) es podria dissenyar un borrador per a que ho complementin les mestres interessades d’accions noves a emprendre i acabar-ho de consensuar a la propera reunió.
S’haurien d’establir aquestes reunions setmanalment per a què puguin tenir un caire de treball continu, de coordinació i unespai dels mestres amb l’escola de sentir-la propera, pròpia, útil i motivadora al seu lloc de treball.

A partir d’aquest treball es podrien dissenyar maneres d’actuar en formats de “plans de treball” propis del centre, revisant i estipulant les accions del propi centre i proposant altres per necessitats noves sorgides en els processos d’aprenentatge dels alumnes.

En el cas exposat, sobre...