Moderna Catalunya

HISTORIA MODERNA DE CATALUNYA

1. EL CONTEXT PRECEDENT

Hi ha una crisi demogràfica a la Baixa Edat Mitjana, a mitjans del S. XIV i tot el S.XV hi ha pèrdua de potencial demogràfic: és per molts autors l´eix vertebrador a partir del qual gira i pivota tota la crisi general que pateix Catalunya als segles XIV i XV.

La teoria acceptada diu que als segles XII i XIII va haver-hi un incrementde la població que es va veure correspòs per un augment paral.lel de la producció (esencialment agrària( cereals panificables). Els primers problemes van apareixer quan algunes zones de conreu van ser dedicades a l´obtenció de productes comerciables (vinya, safrà) en detriment de la producció per a alimentar a la població (cereals). Això va fer que la quota de cereals que es deixava de produïr,s´havia d´importar. Això va portar a un equilibri molt fràgil entre població i recursos alimentaris. Així, a inicis del XIV comencem a veure que la població ha augmentat massa respecte als recursos disponibles ( hi ha massa població en relació a la producció: desequilibri Malthusià.
El sistema feudal és incapaç d´arreglar aquest problema perquè la base on es manté el patriciat urbà és la “rapinya” ola captura de l´excedent pagès i menestral, excedent que es gasta en despeses sumptuàries o luxoses i no es reinverteix o no torna a la circulació monetària. Tampoc poden haver-hi millores intensives (només hi ha un adob ( fems). L´utillatge és el mateix de l´època romana amb poca presència del ferro (més de fusta).
Si no es pot créixer intensivament s´ha de créixer extensivament (secamentd´estanys, roturacions, tala de boscos,…), però aquestes mesures són limitades en l´espai i el temps; a més, les millors terres ja estan ocupades: “llei de rendiments marginals decreixents”: per les millores extensives es posen en conreu terrenys “marginals” o perifèrics, que s´esgoten amb molta rapidesa (5 o 10 anys) ( molta inversió de feina per pocs rendiments.
Collites irregulars ( rendimentsdecreixents.
Apareix la fam. La població està molt dèbil i hi hauràn epidèmies (no se sap en quin ordre).
1315: any de gran mortalitat per males collites provocades per la climatologia adversa.
A Catalunya va ser el 1333 “lo mal any primer” (sembla que no va ser el primer en realitat). Al 1333 hi havía guerra entre la Corona d´Aragó i Gènova, que talla les vies de subministrament el que impedeix quevingui el blat de Sardenya i Sicilia (graners de la Corona d´Aragó). Hi haurà episodis de fam i fins i tot de canibalisme.
La manca de blat encareix el preu i àmplies capes de la població no el poden comprar: fam i mort per desnutrició o enfermetats. Això va deixar (el 1347, any de la gran fam) a la població indefensa contra la pesta de 1348.
La pesta negra arriba des d´Occitània (nord) i desd´orient. A Barcelona, el contagi (a l´estiu de 1348) va durar unes 9 setmanes i va morir una cinquena part de la població. A la Seu, entre juny i agot de 1348 hi van morir 300 d´un total de 1000 habitants. A la plana de Vic hi havía uns 16500 habitants, i en van quedar 5500 (2/3 de la població es va perdre, tant per mort com per emigració). La Cerdanya, el Conflent i el Capcir es ven quedarpràcticament buits també per la gran emigració.
La població total quedarà en uns 400.000 o 500.000 habitants (a finals del S.XV seran 300.000). Es la pesta bubònica o pesta negra (black death). La pesta bubònica mata entre el 30-40%. La pulmonar o la septicèmica mata el 90%.
No se sabía com es transmetia. Es deia que era un “assot divi” que penalitzava els “pecats del poble”. No sabien que era transmesaper les puces (les de l´home i les de les rates), que infectades amb el bacil, transmetien l´enfermetat amb la picada.
A partir del 1457 (a Barcelona) hi ha els “llibres de cerca” (registres dels encarregats de recollir els cadàvers pels carrers).
Al 1357 va haver-hi una altra plaga, de llagosta procedent del nord d´Africa que va eliminar tota la collita de cereals i que va atacar arbres...