Modernisme
Páginas: 3 (750 palabras)
Publicado: 9 de febrero de 2011
Tema 13
El Modernisme
Finals del segle XIX i principis del XX
A finals del segle XIX i principis del vint (comprèn el període que va del 1892 al 1911), va predominar a tot Europa el correntmodernista, amb diferents denominacions segons els països, però sempre amb alguna referència a la novetat o modernitat –des d’Art Nouveau a França fins a Modern Style a Anglaterra, passant per Jugendstil,denominació que pren a Alemanya-. De fet, va suposar l’inici d’una constant tot al llarg del segle XX: l’obsessió per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segleXX va suposar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.
El Modernisme català tractà d’inserir l’art en la totalitat de la vida social, i en aquest sentit abraçà des del’arquitectura (Gaudí, Domènech i Montaner) i la pintura (Ramon Casas, Santiago Rusiñol) fins a la literatura, passant per l’escultura (Josep Llimona), el moblisme (Gaspar Homar), l’orfebreria[1] (Els Masriera)o el cartellisme (Camps, Casas, Riquer).
El Modernisme pretén aconseguir les següents fites:
• Modernitzar la societat catalana, que viu ancorada en el passat.
• Transformar la culturacatalana, tradicional i regional, en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents del moment.
• Sistematitzar la llengua per convertir-la en vehicle eficaç d’expressió.La intel·lectualitat jove vol obrir-se a les idees i a les formes artístiques que protagonitzen la vida cultural dels diferents països occidentals. Per tant, sent la necessitat d’alliberar-se delselements més folklòrics i localistes de la Renaixença i, alhora, d’establir la reivindicació d’una catalanitat entesa com a expressió europea i moderna. D’aquesta manera es posa en evidència un delsconflictes bàsics del Modernisme: la ruptura entre l’artista i la societat. Un conflicte que expressa la insatisfacció davant d’una burgesia que, d’entrada, no sap exercir el paper que li pertoca...
El Modernisme
Finals del segle XIX i principis del XX
A finals del segle XIX i principis del vint (comprèn el període que va del 1892 al 1911), va predominar a tot Europa el correntmodernista, amb diferents denominacions segons els països, però sempre amb alguna referència a la novetat o modernitat –des d’Art Nouveau a França fins a Modern Style a Anglaterra, passant per Jugendstil,denominació que pren a Alemanya-. De fet, va suposar l’inici d’una constant tot al llarg del segle XX: l’obsessió per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segleXX va suposar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.
El Modernisme català tractà d’inserir l’art en la totalitat de la vida social, i en aquest sentit abraçà des del’arquitectura (Gaudí, Domènech i Montaner) i la pintura (Ramon Casas, Santiago Rusiñol) fins a la literatura, passant per l’escultura (Josep Llimona), el moblisme (Gaspar Homar), l’orfebreria[1] (Els Masriera)o el cartellisme (Camps, Casas, Riquer).
El Modernisme pretén aconseguir les següents fites:
• Modernitzar la societat catalana, que viu ancorada en el passat.
• Transformar la culturacatalana, tradicional i regional, en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents del moment.
• Sistematitzar la llengua per convertir-la en vehicle eficaç d’expressió.La intel·lectualitat jove vol obrir-se a les idees i a les formes artístiques que protagonitzen la vida cultural dels diferents països occidentals. Per tant, sent la necessitat d’alliberar-se delselements més folklòrics i localistes de la Renaixença i, alhora, d’establir la reivindicació d’una catalanitat entesa com a expressió europea i moderna. D’aquesta manera es posa en evidència un delsconflictes bàsics del Modernisme: la ruptura entre l’artista i la societat. Un conflicte que expressa la insatisfacció davant d’una burgesia que, d’entrada, no sap exercir el paper que li pertoca...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.