Modernisme

Història i crítica de la literatura catalana Historiografia literària

I. El Modernisme: característiques 1
Al final del segle XIX el procés de recuperació global de la societat catalana que anomenem Renaixença havia arribat a la plenitud. Ara bé, en aquells moments la literatura catalana ja feia massa anys que vivia a remolc d’un tradicionalisme caduc, hereu de l’estètica dels Jocs Florals.Els joves intel·lectuals miraven cap a Europa i el moviment modernista expressa el seu desig d’acostar-se a les novetats artístiques europees del moment. 1. Introducció 1.1. El moviment modernista Durant els darrers anys del segle XIX i els primers anys del segle XX es va produir a Europa un procés de modernització de la vida cultural. Aquest procés es va conèixer, sobretot en l’àmbit de les artsplàstiques, sota denominacions diverses: Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria... Al nostre país aquest procés va tenir unes característiques particulars, ja que va incidir, a través de la cultura, en tot el teixit social català. S’anomena Modernisme el moviment que va sorgir a Catalunya, a cavall dels segles XIX i XX, amb la voluntat detransformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors d’aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa. I per això consideraven que calia bandejar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, ancorats encara ala Renaixença, i introduir-hi idees renovadores. 1.2. Modernisme i societat
L’hegemonia burgesa

Desprès d’una llarga època de turbulències, larestauració de la monarquia borbònica el 1874 va anar acompanyada d’un període de pau social, si més no aparent. Aquesta situació
1 D’après CALAF I VICH, E. et alii. Càlam 1 Barcelona: Editorial Vicens Vives, 2003, pàgs. 136-183. Pel que fa a aquest tema podeu consultar els docs. Literatura\ Historiografia: Resum de literatura catalana contemporània 1; Resum de literatura catalana balear – II; iLiteratura\ Historiografia\ Segle XX\Modernisme: El modernisme. Una introducció, per Fina Figuerola; «L'Avenç». La modernització de la cultura catalana, per Ramon Pla i Arxé; La prosa modernista, un concepte polièdric, per Lluïsa Julià; El conte entre el modernisme i la guerra civil. Joaquim Ruyra. Salvador Galmés; La novel·la modernista. Víctor Català. Prudenci Bertrana. Puig i Ferrater; La poesiamodernista. Decadentisme. Simbolisme. Prerrafaelisme. Joan Maragall; La poesia modernista, un ventall d'estètiques. L'escola mallorquina, Llorenç Soldevila; Joan Maragall, per Glòria Casals; El teatre modernista, per Enric Gallén; El teatre modernista. Santiago Rusiñol; Santiago Rusiñol, per Margarida Casacuberta.

de tranquil·litat va afavorir que la burgesia acabàs esdevenint la classe socialhegemònica a Catalunya. Però, a l’acabament del segle XIX, les crisis successives que afectaren l’economia catalana, amb el consegüent rebrot de les tensions socials, van fer que en el si de la burgesia s’anàs covant el descontentament envers l’Estat, considerat incapaç de resoldre els problemes de Catalunya. En ple clima reivindicatiu, es van fundar diversos partits nacionalistes, el més importantdels quals va ser la Lliga Regionalista. Paral·lelament a aquesta politització del catalanisme burgès, la classe obrera s’organitzava en sindicats. Després d’una etapa de vagues que no van assolir els seus objectius, grups anarquistes van recórrer als atemptats terroristes, la qual cosa va provocar una forta repressió de l’Estat contra tot el moviment obrer.
L’artista modernista

Van ser elsfills de la burgesia els que van introduir el moviment modernista: no volien ser industrials, com els pares, sinó artistes, i pretenien, mitjançant el seu art, canviar la societat en què vivien. Aquest enfrontament entre pares i fills va caracteritzar les relacions entre les classes dirigents i uns artistes que volien seguir amb total llibertat la seva inspiració. Els mateixos artistes van lluitar...