MODERNISME

  
 
 
MODERNISME 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aina Tous 
Àngel Blanch 
Lluc Borràs 
2n batxiller B 

ÍNDEX
1.Context històric……………….………………………..…..1
2.Concepte………………………………………………………...1
3.Relacions………………………………………………….……..1
4.Etapes…………………………………………………..…………2
5.Tendències…………………………….………………………..3
6. Temes ……………………………………..…………………...4
7.Principals autors modernistes………...……………..5

1. CONTEXT HISTÒRIC
Laindustrialització (s. XIX) va suposar un procés de canvis (migracions,
moviments obrers, defensa dels drets…), això va estimular les aspiracions de
progrés. Per tant, a Europa del segle XX, es creà un debat sobre la modernitat,
afavorit per el progrés tecnològic i el gust per les novetats.
A la península trobem les zones industrialitzades com Catalunya que tenien un
caràcter modernista i llavors,les zones rurals que seguien fidels a l’estil de vida
tradicional, com per exemple València i Balears. A la resta de l’estat espanyol hi
predominava una crisi de consciencia col·lectiva, a causa de les pèrdues colonials
(Filipines o Cuba), la inestabilitat política, la lentitud econòmica i el nacionalisme
(català, basc i gallec). Per tant, podem trobar el gran debat de l’època entre els
escriptors iintel·lectuals: seguir el regeneracionisme (actitud típica de la Gen. del
98) o el moviment nacionalista (característica del romanticisme, on es defensa
l’element cultural).
2. CONCEPTE
El Modernisme és un moviment cultural produït al món occidental a la darreria del
segle XIX. L’objectiu principal era la transformació de la cultura, el desig de la
modernitat, superar les formes de vidapreindustrials i recuperar l’actitud
romàntica. S’oposaven al centralisme, al endarriment científic i cultural i en una
altra banda, aquest moviment es relacionà amb el Decadentisme i el simbolisme.
Per tant, el modernisme tenia la concepció de l’art de ​
l’art pour l’art, ​
i aquest era
una activitat autònoma on l’artista era un rebel social.
3. RELACIONS ARTISTA-SOCIETAT
Els modernistes critiquen lasocietat i la cultura catalanes, que consideren
anacròniques, és a dir, antiquades, i localistes. També posar a nivell europeu la
cultura, la literatura i l'art catalans. Es proposaran promoure una cultura i un art
moderns i europeus, superant els models vuitcentistes.
Per als artistes modernistes, l'art, la literatura, la cultura en general han de
respondre als temps que corren i canviar al mateixtemps que ho fa la història.
Acusen la societat catalana d'estar endarrerida en tots els aspectes: científic,
literari, cultural, artístic, polític, etc.
En el terreny literari, el panorama que es troben els modernistes és el d'una
literatura oficial, lligada encara als models romàntics de la Renaixença,
representada pels Jocs Florals. Consideren que aquests ja no aporten res de nou
a la literaturacatalana: ni per la temàtica (recordem el lema dels Jocs Florals "Fe,
Pàtria, Amor"), ni pel que fa al paper de l'escriptor, que no és un professional de
la literatura.

4. ETAPES
El modernisme català abarca dos decennis; la gestació del moviment durant el
darrer del XIX (1892-1900) i la consolidació del primer del XX (1900-1911).
La bohèmia fou un estil de vida idealista, aplicat a començamentsde segle XX, el
tema del qual és la recreació aplicada a la literatura que va néixer a la regió txeca
de la Bohèmia. Encara que aquesta nova forma de vida tingui el seu origen en
aquesta regió del centre d'Europa, la bohèmia es va expandir per arreu dels
territoris europeus, entre els quals destaquen França, Espanya i Catalunya.
4.1. BOHÈMIA DAURADA I BOHÈMIA NEGRA/TRÀGICA
En la bohèmia dauradas'hi trobaria a aquells artistes, descendents de la burgesia
catalana, que es podien permetre viure de l'art sense cap problema referent a
l'aspecte econòmic. Un exemple d'artista d'aquest grup seria Santiago Rusiñol.
La bohèmia negra o tràgica comprèn a aquells artistes que normalment es
trobaven inadaptats al medi urbà i sense cap suport econòmic, això provocava
que sovint haguessin de malviure...