Modernismo catalán

MODERNISME
s.XIXà crisi del realisme i benefici de lite + íntima i espiritual, entesa com religió de l’art a la recerca de la bellesa. França: havia desenvolupat corrents alternatius al realisme. -Neixen amb: poetes maleïts- Baudelaire, Rimbauld i Verlaine Le Parnasse- escola poètica de criteris clàssics Mallarmé- capità del simbolism Es basaven en: Oposició al positivisme burgès Reacció amentalitat nacionalistaà deia que la base de tot era el    progrés tecno, la filo utilitària i el culte materialista >Sorgeix conflicte entre els conceptes d’art i artista i el món burgès Comuna de París, 1871- 1era gran crisi de societat burgesa; lluita entre poesia i prosa de la vida, Nou artista-- orgullós, solitari, que es considerava heroi i visionari (concreció del superhome basat en Nietzsche,Carlyle i Emerson), defensava idea de viure segons esperit i interessava per lite de Ruskin, Ibsen i Maeterlink. >París-- centre de modernitat artística. Aquesta nova sensibilitat estètica aflora en altres indrets d’Europa com:      Modernisme, Art Nouveau i Decadentisme Def: esforç de defensar l’art i bellesa davant del realisme, l’art burgès per excel·lència que reflectia només les imatgesquotidianes com un mirall. És un moviment complex no fàcil de sintetitzar A Cat: A partir del 1892 Conforma procés de renovació conegut com Modernisme-- suposa transformació de lite cat cap a: Contemporaneïtat, Superació de romanticisme nostàlgic de Renaixença i Jocs Florals, Aposta per lite nacional, moderna i oberta a Europa.Opció artística dels fills de la burgesia, a contracor d’aquesta classe; elnaixement d’aquesta generació va ser difícil i traumàtic. à odien la vida com a seriositat, economia, egoisme i matèria. Prefereixen ser simbolistes i desequilibrats i decadents que decandits i mansos. (paraules aprox de Rusiño Autors catalans POESIA I PENSAMENT Joan Maragall (1860-1911) guia intel·lectual, obra marca procés evolutiu del modernisme, col·labora amb Diario de Barcelona i L’Avenç, tradueix a Nietzsche i Goethe Obra primers poemes: Poesies (1895)à busquen equilibri entre vitalisme optimista i sentiments melangiosos propers al decandentisme, segon volum: Visions i (aqui hay un simbolo raro en el libro que nose que quiere decir) Cants (1900) àinterpreta amb criteri modernista el llegendari i mites nacionals catalans recuperats per la Renaixença i, alhora, es fa portaveu d’unprograma regeneracionista col·lectiu motivat per crisi espanyola del 1898, llibres posteriors: Les disperses (1903), Enllà (1906) i Seqüències (1911) àsón fites que volen incidir en la seva classe social, burgesia. Per fer això, modera el seu discurs rebel i vitalista per mostrar-se directe i combatiu desprès de Semana Tràgica (2 anys abans de mort)
TEATRE:
1.      Santiago Rusiñol (1861-1931)2.      Ignasi Iglésias (1871-1928)
3.      Adrià Gual (1872-1943)
4.      Joan Puig i Ferreter (1882-1956)
NARRATIVA:
a.      Víctor Català (1869-1966)
b.      Raimon Casellas (1855-1910)    
c.      Joaquim Ruyra (1858-1939)
 
DRAMATURGS
            Trien entre:
1)     Regeneracionisme- influenciat per Ibsen i naturalisme francès (Ignasi Iglésias i Puig i Ferreter)
2)     Teatresimbolista- Adrià Gual i Santiago Rusiñol
NOVEL·LA:
            Peça molt important- Solitud (1905) de Víctor Català.
L’Avenç- revista on bona part de càrrega ideològica modernista entre 1881-1893.
NOUCENTISME
1906— substitució del Modernisme pel Noucentisme.
Concreta un programa de govern i l’esforç d’una política cultural sintetitzada per:
1. Enric Prat de la Riba: seny ordenador de Cat,cohesiona política autòctona de renovació; capdavanter polític- president de Mancomunitat.
2. Eugeni d’Ors: dictador intel·lectual de Cat, tradueix política en termes culturals.
3. Josep Carner: concreta poètica clàssica (mesura, harmonia, cànon, ironia...)
4. Pompeu Fabra: posa ordre a la llengua Antecedents històrics a Cat. à
a.      Desastre 1898 à dualitat de respostes de societat esp i...