Modernismp

EL MODERNISME: UN ART TOTAL I BURGÈS PER EXCEL·LÈNCIA El Modernisme fou un corrent cultural i artístic que es donà en diferents països amb noms diferents (Art Nouveau o Modern Style a França, Jugendstil a Alemanya, Sezessió a Àustria, Stile Liberty a Itàlia, Modernisme a Catalunya i Espanya) a finals del segle XIX i principis del segle XX. Fou un art total que abraçà els diferents camps de lesarts (arquitectura, arts plàstiques i decoratives, literatura, etc.). Fou el darrer moviment romàntic (d’aquí el seu medievalisme i escapisme nòrdic o exòtic) i tingué influència també del simbolisme (personificacions, llenguatge simbòlic de les flors estilitzades i dels ocells, etc.), l’orientalisme i el moviment anglès de les Arts & Crafts (“Arts i Oficis”, moviment neoromàntic liderat per JohnRuskin i William Morris que reivindicava el valor dels oficis artístics i un retorn a l’artesania –al treball manual- com una reacció contra la decadència del gust i els efectes socials que havia comportat la industrialització; també valoraven la pàtina que el pas del temps deixa sobre els objectes i estaven en contra de la restauració dels monuments antics). Per influència de les Arts & Craftsdurant el Modernisme es produí un floriment del “bells oficis” (vitrallers, orfebres, forjadors, ebenistes, etc.). A Catalunya el Modernisme entroncà amb el sentiment nacionalista (per això es representen Sant Jordis, les quatre barres, etc.) i “reivindicava una equiparació de la cultura catalana a les màximes cotes de modernitat europees” (Francesc Fontbona i Francesc Miralles, Història de l’Artcatalà, vol. VII. Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917, Barcelona, Ed. 62, 1985, p. 16). És un art vitalista i sensual, l’art de la línia sinuosa (del “cop de fuet”), ondulant, predomini de la corba sobre la recta, riquesa decorativa, sovint motius vegetals, asimetria... La decoració vegetal, tan típica del Modernisme, és fruit d’un acostament de l’art a la Naturalesa en recerca de motius; però noes tracta d’un acostament realista sinó simbòlic. D’aquí que les flors no tinguin en el Modernisme una aparença real sinó que són estilitzades fins al grau més extrem. La preferència del Modernisme fou per aquelles flors de tiges llargues i corbades, de formes elegants i sinuoses, de corol·les portadores d’un missatge d’exotisme i erotisme. Les flors blanques –el nard, l’assutzena, el lliri, larosa blanca...- evoquen castedat, innocència i espiritualitat. El lotus, els nenúfars i, sobretot, les roses roges fan al·lusió als plaers carnals. La burgesia fou el principal client i patrocinador d’aquest art. La burgesia encarregava obres als millors artistes de l’època i això de vegades creava conflictes artista-client com en el cas de la Casa Milà de Gaudí. Molts pintors catalans passaren perParís, la Meca de l’art i la bohèmia en aquells moments.

ANTONI GAUDÍ Una arquitectura d’inspiració gòtica i orgànica (inspirada en les formes de la naturalesa). Artista total, va dissenyar no només edificis sinó també la seva decoració, mobiliari i objectes de tota mena. Fou innovador en l’ús dels materials (utilitzà el formigó armat) i les tècniques constructives (maquetes per al càlculd’estructures, ús de l’arc catenari, etc.)

ANTONI GAUDÍ, Sagrada família, Barcelona, 1882-... La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família fou de Josep Maria Bocabella, propietari d’una llibreria religiosa a Barcelona. Per recaptar fons fundà l’Associació de Devots de San José. Gaudí es féu càrrec de les obres des del 1883 fins a la seva mort el 1926.
És una basílica. Volser una construcció simbòlica: té tres façanes monumentals (la de llevant, dedicada al Naixement de Crist, la de ponent, dedicada a la Passió i Mort, i la façana de la Glòria, dedicada a la fe religiosa). Les quatre torres de cada façana simbolitzen, en conjunt, els dotze apòstols. Una torre cupular que coronarà l'absis serà el símbol de la Mare de Déu, i les quatre grans torres dedicades als...