Molamos

ÍNDEX

1  Barroc i Època barroca

2 El barroc com moviment cultural
2.1 Arquitectura
2.2 Escultura
2.2.1 A Catalunya
2.3 Música
2.4 Pintura
2.5 Teatre

3 Barroc als Països Catalans













1)Barroc
El Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música desdel 1600 fins a 1750 aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després delConcili de Trent (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Així, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, ambtendència a una abundància d'ornamentació. Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme "barroc" va tenir un sentit pejoratiu, sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins que posteriorment fou revaloritzat a finals del segle XIX perJacob Burckhardt i després per Benedetto Croce i Eugeni d'Ors.
La paraula "barroc" com la majoria de les designacions d'un període, època o d'un estil, fouinventada pels crítics posteriors, i no pas pels practicants de l'art als segles XVII i principis del segle XVIII. El terme "barroc" prové de la paraula portuguesa barroco, amb el significat de "perla imperfecta" o, per extensió de joia falsa. Benvenuto Cellini l'aplicà per primera vegada com a sinònim d'extravagant. La literatura francesa i la italiana del segle XVIII l'emprenen per a qualificarel que és enfarfegat, afectat, ridícul. Aquest ús despectiu es feia per a posar en evidència l'excés d'èmfasi i abundància d'ornamentació, a diferència de la racionalitat clara i sòbria de la Il·lustració (segle XVIII). Finalment el terme fou rehabilitat pel historiador alemany d'art Heinrich Wölfflin (1864-1945), qui va identificar al barroc com oponent al Renaixement i com un tipus diferentdins de l'art "elaborat". El període del Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic. S'emmarca dins d'un temps al qual l'església Catòlica va haver de reaccionar contra els nombrosos moviments revolucionaris culturals que van produir una nova ciència i noves formes de religió com la reforma protestant.


1) Època barroca
Històricament, el Barroc té l'origen a la segonameitat del segle XVI, en un moment de profunda crisi econòmica, política, social i cultural. En mig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació:
En l'àmbit de l'Església Catòlica, es produí la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent(1545-63).
El triomf de la ciència nova (Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) significà l'esfondrament complet de la filosofia i dela ciència aristotèliques.
En el pla internacional, la concòrdia superficial de la Pau de Vervins (1598) i l'edicte de Nantes (1598), fou seguida per la Guerra dels Trenta Anys (1618). En el 1619 el barroc va arribar a una gran crisi, una crisi on tots gairebé van tenir una mort.
Acabat el conflicte, el mapa de l'Europa occidental prengué trets força semblants als actuals. Durant el segle XVI la supremaciade Portugal i Castella a ultramar fou indiscutible, però des de l'inici del segle XVII Holanda, Anglaterra i França aparegueren com a grans potències colonials. Per contra, l'absolutisme triomfà a França, que proporcionà un model a seguir per la major part de les corts europees. La vida cultural experimentà l'atracció deParís i dels salons burgesos.
2) El barroc com moviment cultural
El Barrocrealment va expressar nous valors; a la literatura és molt abundant l'ús de la metàfora i l'al·legoria. Representa un estat d'ànim diferent, més proper del Romanticisme que del Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest a alguns països.
El dolor psicològic de l'home, que busca ancoratges sòlids, es pot trobar a l'art barroc en general. La virtuositat fou...