Molins De Vent I Farineres
Molins, farina i farineres en la historia econòmica mallorquina
Ramon Molina de Dios Departament d'Economia Aplicada Universitat de les Illes Balears Palma,2 d’octubre de 2009
• Mallorca. Una illa amb dèficit de blat i excedent de farina? • Molins i fàbriques a finals del XIX. • El salt a la gran fàbrica • Fracás i èxit del procés de concentració(18901960) (1965-1970)
saldo entrades i sortides de blat. Port de Palma (1858-1920. En kgs)
4.000.000 2.000.000 0 -2.000.000 -4.000.000 -6.000.000 -8.000.000
1857
1860
1863
1866
18691872
1875
1878
1881
1884
1887
1890
1893
1896
1899
1902
1905
1908
1911
1914
1917
1920
• Dèficit de blat i excedent de farina?
• Només dos decada cinc collites poden satisfer les necessitats de la població illenca • Malgrat això són constants les petites exportacions de blat de gran qualitat i alt preu als mercats peninsulars.
1.000.0001.500.000
2.500.000
3.000.000
2.000.000
500.000
0 1857 1859 1861 1863 1865 1867 1869 1871 1873 1875 1877 1879 1881 1883 1885 1887 1889 1891 1893 1895 1897 1899 1901 1903 1905 19071909 1911 1913 1915
Exportacions de blat pel port de Palma. 1858-1920
1917
1919
Els millors blats panificables
• Blat barba
• Triticum durum leucomelan), molt indicat per a sèmoles i pastesde sopa
• Blat xeixa
• (Triticum aestivum milturum), la farina del qual era particularment apreciada per a la panificació.
La tradició de farineres a les Illes
Farina de xeixa = vertaderafarina de força, rica en gluten i que podia competir amb els millors blats russos panificables. La facilitat de l'esclofollament permetia obtenir farina blanca, neta i nutritiva amb les primeres passadesper les moles i amb menys
cernudes, fins i tot seguint els procediments de la mòlta
tradicional i abans de l'aparició dels cilindres del sistema austrohongarès.
La tradició farinera a les...
Regístrate para leer el documento completo.