Momo

Autor: Michael ende

Editorial: Alfaguara (voramar)

Data d’edició: octubre 2004

Nº de págines: 265

BIOGRAFIA DE L’AUTOR:

Michael ende va naixer a Baviera en 1929 y va morir allí al 1995 és fill del pintor surrealista Edgar Ende. Va estudiar a l’Escola de Teatre de Cambra de Munic i va treballar uns quanta anys d’actor. Més tard va deixar la professió per dedicar-se a escriure.Hapublicat diversos llibres que han merescut aparéixer a la llista d’honor del premi Hans Christian Andersen. Tots destaquen per la conjunció de mons reals y fantàstics, de poesia i tensió narrativa, de caracterització enginyosa dels personatges i diàlegs entretinguts. Momo va rebre el Deutscher Jugendbuchpreis(llibre al millor llibre juvenil editat en Alemanya) a l’any 1974.

Ende planteja ambMomo el concepte de temps de la societat adulta, incompatible amb plaers com l'amistat, la cooperació, les relacions pares - fills etc., que aboquen inevitablement cap a la incomunicació i de rebot a la solitud. Aquestes dues constants: temps i solitud, seran freqüents en la seva obra posterior plantejades sempre en situacions socials o bé dins el nucli familiar.

TEMA Y ARGUMENT:

Momo era unxiqueta pobra,que vivia en un anfiteatre, i tenia molta capacitat de escoltar a les persones. Amb aquesta qualitat només ella podia vèncer als homes grisos, que volien fer-se amb el temps de tot el mon, i per açò aquestos homes volien impedir que Momo interumpira el seus plans.
Momo es va enterar del que aquests homes volien fer i va fer un manifestació per avisar a tots, pero ningú li va fer cas.Ella es sentia sola per ningu li fea cas, aparta de tots el xiquets i demés persones del seu entorn fins que va fer una petita amiga una tortuga que es deia, Cassiopea, va ser ella la que va portar a Momo fins La Casa d’Enlloc, allí es on va coneixer a Mester Hora...Ell va ser la persona que li va mostrar a Momo com es formava el temps, ell li va dir que cada hora de una persona era un flor i queel homes grisos lo que volien era furtar-li aquetes flors a la gent, per que així es podien fer els cigarrets que necesitaven per a poder sobreviure.
Després de tot asó Momo va tornar a casa i ja havia pasat un any i tot lo que ella recordava esta completament diferent, Gigi era un famós contacontes del barri i un dels seus millores amics igual que Beppo que no va pasar molt de temps amb Momo,Beppo havia desaparegut com tots el xiquets de per allí y quasi tot el poble.
També la tarvena de Nino ya no estava en llon d’aixó havien ficat un restaurant de menjar rápid.
Cassiopea l’acompanya a tots llocs i Momo no es sentia sola.
Pero Momo tenia un greu poblema i era que els homes grisos la buscaven per tot areu, Momo sabia que ells no podien trobar La Casa d’Enlloc, pero si o feenacabarien amb tot el temps.
Pero...lo que Momo y Cassiopea no sabien era que els homes grisos ja les perseguien, per que sabien que elles dos es dirigien a La Casa d’Enlloc,peró al entrar al camí de Mai Més, poc a poc van escomençar a desapareixer homens grisos i al eixir soles van quedar uns pocs.
Al arribar a La Casa d’Enlloc, el Mester Hora li va confesar a Momo que per a poder vençer a aquestoshomes hi havia que fer desapareixer les flors de l’hora per a que ells no pugueren fer-se els cigarrets i així moririen tots poc a poc, pero hi havia un objecció i era que tenien que aturar el temps, pero Momo era la única persona que tenia un hora cuan el temps estiguera aturat.

Una vega el temps es va aturar Momo i Cassiopea van anar a buscar el refuji dels homes grisos. Cuan aquestos hi vanarribar, eren ya molt poquets, i es van reunir, pero Momo va poder escoltar tot el que deien, ells tenien por per si se lis acabaren les flors i per sorteig van escomençar a llevarli la vida a algun d’ells. Momo mentres ells estaben mol ocupats als seus asunts va poder entrar a la cambra on gurdaben les flors d’un hora, ella va obrir la porta..pero els homes grisos la van descobrir, pero ja era...