Mon de Sofia

Capítol 25: Kant
Immanuel Kant va néixer i morir a Königsberg, era creient protestant. Era professor de filosofia, per tant coneixia la història de la filosofia, i els seus pensadors i pensaments, i també va ser un filòsof, va construir la seva pròpia filosofia.
Kant pensava que empiristes i racionalistes, tots dos tenien part de raó, que tant la percepció com la raó són importants en lanostra concepció del món. Però creia que cada grup havia anat massa a un dels dos extrems, els donaven massa importància respectivament. Tot el que veus forma part del món que t'envolta, però la manera de percebre'l està limitada per una sèrie de condicions de la nostra consciència. Per exemple, si et poses unes ulleres vermelles, aquestes estan limitant la forma que tens de veure el món, en quant acolors. Aquestes condicions de la nostra consciència, que limiten, són el temps, l'espai i el principi de causalitat. Abans que qualsevol experiència, tenim noció de temps, i espai, són formes d'intuïció de l'home. Abans d'experimentar res, ja sabem que percebem les coses en el temps i l'espai. El temps i l'espai són idees innates en la raó, abans que qualsevol experiència dels sentits, i que fanque qualsevol experiència passi per aquest filtre (temps i espai) per tant que limiti la nostra visió o percepció del món. Per exemple, quan tu tires aigua dins una gerra, l'aigua (realitat, percepció) agafa la forma que li dóna la gerra (consciència o raó). Kant pensa que el temps i l'espai no són coses que existeixin per si soles, sinó que són coses pròpies de la condició humana.
El principi decausalitat, que segons Hume no existia com a tal perquè no podia ser experimentat, per a Kant era innat en la raó humana, un humà sempre intenta buscar la causa de tot el que percep, ho percep tot com una relació de causa-efecte. Per exemple, quan un gat veu rodar una pilota per davant seu, el primer que voldrà fer serà tirar-s'hi a sobre, en canvi, si a la mateixa situació hi col·loques un humà,el humà el que farà primer és preguntar-se d'on ha sortit la pilota, buscarà la causa del seu moviment.
No podem saber de forma segura com és el món en si mateix, però si que podem estudiar la interpretació que tenim nosaltres del món. Hi ha com dues parts, la cosa en si, tal com és, no ho podràs saber mai per culpa del filtre de la raó, i la cosa per a mi, que és el que pots estudiar, ja que ésel "teu món", com impacten les coses del món sobre tu. Mai podem saber de forma segura com són les coses en si mateixes, podrem saber com les coses se'ns apareixen. També podrem saber com percebrem una experiència abans de que aquesta ens passi, no podrem saber que passarà, però si com ho percebrem, ja que sabem que ho percebrem amb un temps i espai localitzats, i buscarem relacions causals. Pera Kant, hi ha dues coses que formen el coneixement de l'home: la primera, que les condicions exteriors no les coneixem fins que no les hem percebut, i la segona, que les condicions internes de l'home, que són la percepció d'esdeveniments amb temps i espai determinats amb un principi de causalitat.
Kant creia que mai podrem respondre a les grans preguntes com si és finit o infinit l'univers, si hiha una ànima immortal, si Déu existeix, etc. Perquè la nostra raó necessita un material sensitiu amb el que treballar, i mai podrem experimentar l'objecte d'aquestes preguntes, així doncs mai tindrem el material sensitiu necessari perquè la raó treballi. tot i que sempre hi ha la condició de la raó del principi de causalitat, per tant sempre buscarem la causa de l'objecte d'aquelles preguntes,però mai trobarem una resposta/causa única i satisfactòria. Les grans qüestions que es refereixen a fets de la realitat, en aquests casos sempre anirem a parar a dues respostes, que seran oposades, i igual de probables que d'improbables, i que si agafem una com a vàlida, l'altre l'haurem de falsar totalment, o a l'inversa. Per exemple, A la pregunta, si el món ha tingut principi, hi ha dues...